auteurauteurassociationlexiqueouvragesassociationliensliens

Dans cette rubrique, des poèmes sont offerts à la lecture des internautes.


LES GARRABIERS EN FLORS ( archiéu CIEL D'Oc )

Majoral du Felibrige
1997

Lou tèms que se refrejo e la mar que salivo,
Tout me dis que l'ivèr es arriba pèr iéu
E que fau, lèu e lèu acampa mis óulivo
E n'óufri l'òli vierge à l'autar dóu bon Dieu...
“ Lis Oulivado ” F.

MISTRAL


AU LECTEUR

En cette fin de siècle corrompu par le matérialisme froid et blasé, il faut vraiment être atteint d'une
inconscience et d'un aveuglement proches de la divagation pour se lancer dans la publication d'un
recueil de poèmes.
A moins bien entendu de s'appeler Pierre Goudouli, Frédéric Mistral, Jousé d'Arbaud, Auguste
Fourès ou Antonin Perbosc, ce qui, de très loin s'en faut, n'est pas du tout mon cas.
Ce recueil en effet n'interèssera que très peu de lecteurs pour ne pas dire à peu près personne.
La trace qu'il laissera ne sera pas plus importante que le vol d'un oiseau de nuit à la tombée du jour.
Sa portée ne dépassera pas l'effet d'un sillon que vient de tracer le laboureur.
Sa durée n'excèdera pas l'empreinte du sillage que laisse le voilier sur la mer.
A moins que cet hurluberlu ne confonde un bloc de marbre avec le Parthénon...
A moins qu'il ne s'imagine que le chant du coq fait lever le soleil...
A moins qu'il ne se figure que le guetteur fait lever l'aurore...
Pauvre poète dont l'incroyable candeur et la naïveté n'ont d'égale que ses rêves utopiques!...



EN GUISE DE PREFACIA
Coneissiái la poësia de Laurenç Ruffié pels tròces que ne legiguèri dins les reculhs annadièrs de
l'Acadèmia dels jòcs florals o dins de pèças manescritas mandadas a de concors literaris. Era aqui, de
segur, le bocinòt visible d'una produccion plan mai espessa e plan mai ample dont nos ofris uèi un
escapolon pro significatiu, tant de son estile que de las siunas sorgas d'inspiracion.
Laurenç Ruffié, en Ariegés de bona soca, demora a jamai marcat per l'atavisme de sa raça
terradorenca e pel pes de sa linhada familiala que s'espandis dels morrèls lauragueses als penjals
rocassuts de la val de Vicdessòs. Même se le siu mestièr le menèt cap al comèrci dins le trastejament
de las vilas. L. Ruffié es e demòra un païsan, dins le sens nòble del tèrme, un païsan plan cavilhat
dins son ròdol natalenc, noirit de sapiénça milenària, bressat per las mans rasposas d'una bèla tièra
d'aujòls acarnassits al trabalh. Enfin, en escolan biaissut, L. Ruffié renega pas sos mèstres, les que, de
Mistral a Perbosc e Toulze, faguèran clarinejar dins son còr le regrelh de la lenga d'Oc e la musica
intemporala de la poësia.
La mòda classica, en matièra de versificacion, a gardat fòrça aimadors e le nòstre autor n'es un dels
mai fidèls. I a pas a rondinejar ni a discutalhar, L. Ruffié es un poèta classic dins la fòrma e dins
l'esperit, dins la tematica e dins l'expression. Escriu pel siu plaser e segon las butadas de son ama,
sens se trachar de las mòdas, en solitari, coma se confessava sas dolors interioras, sos espers e sa
resignacion cada jorn mai encadenada al devenir de sa vida e de los qu'aima. Nos restituís atal un
eiretatge vengut de luènh, tala la votz que sorgís del prigond de la tèrra e de l'eternitat de las causas.
Laurenç Ruffié se daissa menar pels regiscles e pels revolums del siu èime poëtic, dins le sentit que le
fosiga, embriagat per l'estèla que lugreja al dessùs del siu cap.
Classic, òc plan, mas dins una amira ont senhoreja totjorn le siu estacament quitament carnal a de
valors fondamentalas coma la familha, la natura, le trabalh, l'amistat ambe, per en dessùs, le respècte
de la cultura d'Oc dins totas sas variantas e dins sa materialisacion la mai fòrta e la mai indispensable:
la lenga! Laurenç Ruffié manca pas de lirisme dins sas pinturas de païsatges e dins sas restitucions de
las emocions umanas. Una escritura imatjada, sensibla, a l'encòp intimista e dobèrta als quatre vents,
mirgalhada de simbèls e transmudada per l'emplèc d'un occitan ric, posat a la font autentica. Las
qualquas licencias de rima desondran pas la coneissença fonsa que l'autor a de son parlar e de la
possibilitats tecnicas que balha als versificators.
Plan segur, n'i aurà que traparàn la poësia de Laurenç Ruffié un pauc passeista, tròp apiejada benlèu
sus de tèmas folcloristas o felibrencs, tròp academica tanben, trop embarrada dins l'evocacion d'una
ruralitat jà pro cantada per d'autres e als jorns de uèi en pèrda d'identitat.

Majoral Jean Fourié



Abant-perpaus

LES GARRABIERS EN FLORS

Cad' an quand torna le polit e nolent més d'abrial: le rossinhòl tróba una canson novèla; le parpalhól
dança una ronda dins las pradèlas; las abelhas claufisson sas petitas descas d'una polsièra blanca,
jauna o
rosa; las pimparèlas se cofan de capelons tot brumats d'or fin e les gatons dels sauses e dels
avelanièrs pendolan als ramèls en pichotas mècas burèlas.
Es la prima, la prima polida e florida dambé sos milièrs de flors de totas las colors, sas milhassadas
de bèstiòlas a las alas mirgalhadas e cent mila cansons e repics pus tindants qu'un centenat de
trinhonadas campanejadas per milanta campanas d'aram.
Dins les bòsques e les bartasses:
— als cants dels auzèls que sos gargalhols son pus dindants que les trinhons
— als bronzinadisses de las bèstioletas de tota mena, de tota color e de tota grossor;
— a las perlas de rosal arrapadas a las brancas dels aibres e dels boissons coma autant de pèiras
preciosas que beluguejan al solelh maitinal...
Responden en còr e d'una votz totas las flors, que dison salvatjas, e qu'espelisson a la cima dels
matasses espinuts, greulas e freulas flors aparadas dels campejaires e dels sauta-bartasses per d'òrras
e mordentas agulhas.
Las flors blancas dels bartasses blancs e de las albespinas, las flors rosencas dels boissons negres e
dels agranhons, las flors ròsas maiadas de blanc, sedosas e clarinèlas dels garrabièrs enca pus freulas
que las sedas del Levant.
Le garrabièr que la man de l'òme l'a pas jamai ni semenat, ni plantat, ni assostat e qu'espelís e rama
sense l'ajuda de degun al fins fons dels bòsques, al mièg de las romècs e de las marridas èrbas, enrodat
de lipa-topins de tota mena qu'an pas jamai poscut restancar sa poderosa e espetaclosa galhardisa.
Le garrabièr qu'estrefa cad'an, a la prima, un floc de mesas novèlas ondradas de fèlhas e de flors.
Aquelas flors que la man de nòstra dama la Natura a apanat, sense l'ajuda de l'òme, de colors
mericocadas que cap de pintre florista a pas jamai poscut ni las retraire, ni las atrobar.
Le garrabièr que les fulhons de sas ròsas englantinas se maian tot ara de colors avivadas e un autre
còp de colors tendras que van del ròse a l'enroselat ambe totas las variantas que la diva Flora atroba
cada jorn per flocar e mericocar sas filhas cassanèlas, las flors del campèstre.
Le garrabièr pè-terròs e galhard que, jorn aprèts jorn, afonsa sas rasics dins les terradors les pus durs
e les pus secaroses sense jamai sostar sa pena, coma le vièlh laurador, esquina larja e mans calosas,
que tira darrièr son araire una rega aprèst l'autra sense jamai se destalentar, ni abandonar son trabalh.
Le garrabièr que pòrta ajuda a la valenta abelha en quista de qualquas gotetas de chuc e qu'amaga se
cal le freule rei-petit qu'una marrida bèstia acaça. Bravàs e devòt coma totas las meninas que balhan
un crostet de pan al paure ròda-mas mièg mòrt de fam, o qu'acaça a còps de pals l'astor ardit que
virola amont dins l'azur avant de se bandir sus la covada de poletons.
La ròsa englantina que damòra ambe la blanca albespina le pus beloi ornament dels bòsques, amai le
decòr agrèste e l'ajust campèstre causit e adoptat pel las Driadas que s'i podon adonar a una vida
pastorala e bucolica mèrcada pel chalun e la doçor.
La ròsa englantina, qu'al jorn d'ara, cap de man la ven pas quèrre e que, tota tristòta e dolenta,
espelís, s'espandís, se passís e se mòr al mièg de las èrbas boscassas, dels romengasses e dels
boissons pel grand gaug de dona Natura e pel plaser de milanta milhièrs de petits uèlhons que poblan
le reiaume dels espinasses.
La ròsa englantina que las gents de las vilas coneisson pas pus e que les pacans s'en trufan mentre
qu'un còp èra les nòstres aujòls n'estrefasián de plan gents boquets que venián flocar las estatuas de
Sant Martin o de Sant Ròc o de Nòstra Dama. Aquelas estatuas e crotzes èran ajassadas dins de
petitas capeletas esparicadas dins las carrièras dels nòstres vilatjòts o pels camps. Per las Rogasons,
le riton cargat dels ornaments sacrats e acompanhat pels clerjons, pels òmes e las fennas del vilatge,
les joves e les vièlhs veniàn totis en procession s'agenolhar e pregar davant las crotzes, les crucifics,
les pausadors e les oradors ondrats e florits de flors campèstras qu'èron esparpalhats un pauc pertot
pels camps e a las crosièras dels camins. Les òmes de la tèrra elis que sabiàn desempèi totjorn que
sense la benesida del cèl la frutada es a la merci d'un floc de treboladisses.
La ròsa englantina de mai en mai carestiosa e vitima se cal d'un manca d'interès e d'aflat que l'intristan
e i fan tirar pena dusca que, comborida per la taïna e languina, un jorn s'en anirà, coma un fum de
palha, plan lènc de nòstres bòsques dins un païs qu'i farà una bona aculhença.
Aquel jorn, les nòstres bòsques siràn vèuses, auràn perdut la genta reina qu'èra la graciosa paradura
dels caminòls e dels bartasses. Aquel jorn totas las bestiòlas, las abelhas e les auselons amai las
autras floretas del campèstre ploraràn e faràn fòrça gemècs e de seguida acusaràn les òmes de les aver
renegats e daissats orfanèls...

CHAPITRE I
I — FONTANILHAS E BOSQUILHONS

LA PRIMA

Mirgalhada de flors la prima' es arribada,
Passat al balandran l'ivèrn s'en es anat,
Le reviscòl pertot a tot camba-virat,
Les tropèls a l'estret esperan l'alargada.
Les eissams bronzisson s'esquinassant suls sauses,
Suls gatons penjorlats que regorgan de mèl,
Les aucèls pel bartas rasclan lor ganitèl
E sonan del maienc les imnes e les lauses.
M'en anirai pel bòsc lènc del brut de la vila
Sul caminòl mofut capelat de cocuts
Per n'en far le present als dius Lars gautaruts
Grands mèstres del fogal jos la placa docila.
Ailàs las flors, les cants s'amortan dins la bruma
E la luna deman perdrà son bèl trelus...
Arresta-te, valent, per ausir le marmus
D'una font que laléja' emblancada d'escruma.
Deman sirà deman, mès ara la natura,
Qu'a cargat cotilhons e casabèt novial,
Nos vòl enfachinar d'un present celestial...
Assieta-te, valent, al pè d'una randura...
Diable-luna s'un sèr, descanç, cargat de pelhas,
Sens un soù mès gaujos e sadol d'enfinit,
Trobavas dins l'alen un poëma causit
Jà te poirias trufar del canton sense nelhas
Amai del rei sietat sur son tron mièg mosit
Que tas tròbas, se cal, afogariàn las velhas.

LE MIU BÒSC

Es pas un' aforèst and' arbres centenaris,
Presats, renomenats que s'en pòt far d'armàris,
Le miu bòsc es pas grand, mès s'abeùra' al rosal
Que raja cada nèit del fons de l'estremal.
Le miu bòsc es pas grand, un pauc mai de cent passes:
Acacias e pibols, ormes, sauses e casses,
Espin blanc redolent, espin negre espinhos,
Flocat de garrabièrs de sicap romegos.
Les mius i sont venguts les gais matins de prima
Pel caminòl mouffut que còl tòrt s'encamina
Quand l'aucèl fa son nits dins l'albespin que nòl
E quand se vei de lènc le còr sec d'un beçòl.
Les mius i son tornats a la tardor seréna
Quand la primièra fuelha' al cap de la sauséna
S'escana pauc a pauc, que la darrièra flor
Fredeluca' espelís jol lançòl de tardor.
Suls troncs copats i a temps, le novelum, las mesas,
Cad' an, al més d'abril, estrefant cent fadesas.
Subrevivon als vièlhs las socas del miu bòsc
Que nòstre còr val pas d'un soc querat le clòsc.
Sovent me son sietat al pè rufit dels casses,
Ô reires e aujòls, quand veniatz totis lasses
Beùre' un còp a la font, déjunar d'un mossèl,
Sens' ausir cap de pas, ni le mendre' estampèl...
En cercas jol felhum de mèrcas e de traças,
En quista pel bartas de piadas e de jaças,
Sens' encontrar jamès, al mièg d'un caminòl,
Ni l'alen, ni la votz, ni l'ombra d'un aujòl.
LES GARRABIÈRS
Un garrabièr m'a dit: deman s'en cal anar.
Novembre es arribat emmantelat de plèja
E le cèl de tardor, pus négre que la sèja,
Sembla qu'aval, sul bòsc, se vòl acantonar.
Una ròsa' englantina' al fins fons del bartas,
La darrièra d'ongan, la gauta roginèla,
Estransida de freg, s'amaga, la paurèla,
Jos l'espés casabèt d'un felhum ros e las.
Tota la nèit la ròsa' a plorat que jamai
E grumilhat suls pès d'una verda' albespina
Que l'arsana rogenca' i fasia bona mina.
Mès ont es donc passat le polit mes de mai.
E la torrada ' anèit t’escanara se cal,
Sedosa' e ròsa flor, qu'aliscas les ermasses,
Juncas a la sason dels pataruts corbasses
Gaita se pòs trobar un moflet abrigal.
Un garrabièr m'a dit: ara s'en cal tornar
Que degun poira pas i mandar sa vesina.
Englantina' ai viscut çò que viu l'englantina
Avant de m'enfugir dins un païs preclar.
Les autres garrabièrs se son fòrt graufinhats
Dins la nèit an perdut ramèls claufits d'espinas,
Le nisal d'un còlros es tombat tot d'esquinas,
Les bòsques orfanèls son tot cambavirats.

TARDOR

Le poëta s'en va, soscaire sul matin
Pels bòsques e pels prats, le jorn de Sant Martin,
En quista d'Absolut, dins l'amara grisalha
Jol cèl entrumat, un carnhadis d'agralha...
Jaune, ros e violet, le verd es aganit
Le solelh, mièg cansat, s'es colcat adalit
S'atrassant qualque pauc sul la bruga qu'entèsta,
Calinejant sul sèr le falga qu'es la pèsta.
Leugièr bronzinadis, una darnièra flor
Nascuda dins la nèit, floreta de tardor,
Dos abelhas s'en van cargadas e valentas
Carrejant dins les bucs dòs perletas lusentas.
Les ausèls passatgièrs, coitoses e goluts
S'assadolhan d'aglans jos les casses folhuts
Eternals percaçats, sempiternèls caçaires
Qu'acaçan le cèl blau, fredelucs e piulaires.
Le pastre' es davalat en tèsta del ramat
Caussat d'esclòps de fach, d'un grand berret cofat
Regretant le seren, quand le solelh s'atuda,
De l'òrri perfumat, versant de solituda.
Profèta, trobador, sobeiran còp de man
Un semenaire' adreit, qu'es nòstre pòrta-pan,
Geta les grans de blat sur la tèrra mairala
Annonciant per deman la canson estivala.
Le poëta' es tornat tot es totjorn parièr
Vira que virara le monde falordièr
La tardor sièc l'estiu, la ròsa que brotona
Se despelha d'un còp quand la bisa tarrona.
Quand aura trescalat, un garrabièr polit
Deman, sul siu tombèl, aurà se cal florit
Ande flocar son nom de blavas domaisèlas
E de blancs parpalhòls mirgalhats de dentèlas...

LA FUÈLHA MÒRTA

Que venes far sul tard davant la vièlha pòrta
Capetada de ros, pichona fuèlha mòrta,
Carrejada pel vent, dempèi le bòsc mairal,
Trimarda de decembre' en cèrcas d'un ostal.
Tu qu'èras le mantèl e la còfa daurada
Domaisèla d'onor, lusenta' e dentelada
D'un grand casse felhut piquetat sul coston
Quistas, aqueste sèr, le solaç d'un canton.
Tu qu'as senhorejat sur la pus nauta cima,
Vestida de velòs al rosal de la prima,
Mantelada d'òrs fis jos la siauda tardor,
Espèras, pietadosa, un pecic de calor.
Te durbirai sul còp, tu que l'autan remena,
Que venes, sense brut, anèit, sostar ma pena,
Jo qu'ai pas ni fagòt, ni le mendre tison,
T'alandarai mon còr qu'es ma sola maison.
Se le cèl es escur, cargat de dolentisa,
Mai se plau dins l'ostal e se rauja la bisa
Dins le lum de l'espèr d'un calelh atudat,
Per delà les rantèls, trobaràs l'estelat.
Se damòras anèit davant la vièlha pòrta
Deman t'engranaràn, pichona fuèlha mòrta,
Deman t'acaçaran e tot sira catsat,
L'òme coma l'autan se jautan del passat.
Veni donc en çò miu t'amagar dins l'armari
Al fons d'un tireton de casse centenàri
Jos les plècs plan lissats d'un chale mirgalhat
Que palsèma tot doç le còr apasimat.
E que me fa ton sòrt, mai se le vent t’empòrta,
Una nèit, jo tanplan, serai dins ton escòrta
Foletejant sens cès, pujant al campanal,
E dins un revolum, al fons de l'estremal.
E que me fan, anèit, tos planhs e ta destressa
Jo l'òme que m'en vau dins la brumaca' espessa
Trigossant dins le sac, un quilh de polverin
Tot acatat sul pal, pietadós pelegrin.
Pietós e solivol davant la granda pórta,
Regaunhada de fèrs com' una plaça fórta,
L'alenament copat, le cór tot trampelant
De dobtança' e de paur davant le mèstre grand.

LA FONT

Al pè d'un amorièr, un lieit de graisselon,
La font del castelet raja d'un' aigueta
Que canta sa canson quand la linda lauseta
D'ora s'i trempa l' bèc amb un tilhós pinson.
La raineta, de paur, sauta del canelon,
S'amaga dins le clòt dijos una floreta
Pus blanca jol solelh qu'un liri de morgueta
Quand le ròs argentat abeùra l'aucelon.
Un monsur mirgalhat que cèrca domaisèlas
Esplandis, faribòl, sas alas clarinèlas,
Dentèlas e brocats clavelats suls ajoncs.
L'aiga, sèr e matin, s'estrefa mars e monts,
Artelhant tant que pòt sul prat que la convida
Mas totjorn cap aval coma la nóstra vida.

L' IVÈRN

L'ivèrn es arribat vestit d'un blanc mantèl
Una capa de neù davalada del cèl
Sul cap del casse grand rotlat dins la farina
Qu'a descambiat sos òrs per un bonet d'armina.
Dins le bòsc silentos al pè d'un vert boisset
Un paure reibelet mòrt de fam e de set
Tridòla sens espèr, l'alena sanglaçada
En quista d'un fogal e d'una calorada.
Te portarai deman, mon polit auselon,
Un pauc de ma calor ambe quicòm de bon:
Les flams e le brasier d'un' ama blasigada
Qualquas micas de pan, quatre gras de civada.
Dins la nèit moriguèt enterrat jol felhum.
Ô qu'es triste l'ivèrn pel menut aucelum
E cosent e dolent le rei de la fredura
Qu'a pas cap de pietat dins sa ropa de bura.
Ô pairastre d'ivèrn cargat de ton renèc
Qu'amagas dins ton sac le còr blos e le bèc
De l'ausèl qu'as crussit una nèit de torrada,
Per testimoni fals: la ventoria glaçada.
Ont s'en van, un còp mòrt, les còsses dels ausèls
Que trobam pas jamai ni patas, ni rastèls,
Ni gargalhòls versants de mila cansonetas
Que bresilhan pel bòsc anonciant las albetas.
Benleù que les ausèls s'amagan per morir
Coma las flors, l'estiu, que dotzan per sofrir.
E' les papachs, se cal, de plumas roginèlas
Mirgalhan dins l'ermas l'ala de las rosèlas.
L'ivèrn es arribat aquel marrit borrèl
Causis de se mascar amb' un bleùge mantèl
E la Natura' en patz s'endrom tota serena
Espérant, la catin, de la prima' un estrena.

LES TRES CASSES

Dins le bòsc tres gigants amagan le solelh,
Pas plan lènc del castèl demòran nòstris casses,
Senhors de l'aforest qu'estindilhan sos braces
E quilhan cap al cèl, redde e naut, lor cabelh.
Dins la tardor, sul sèr, un vièlh e son parelh
S'acauman a la font e de còps les corbasses
Venen capats de mòrt per desgrunar les classes,
Se jautant dels aglans l'agaça ten conselh.
Voldriàs saber perqué les grilhs e las cigalas
An replegat sul pic les estugs e las alas,
Ô lauraire' escotós qu'endevinas l'ivèrn.
Deman pòs armelar tos vièlhs esclòps de vèrn
Mès un matin de mai sus las tèrras mairalas
Le regrilh pujarà sense l'ajud d'escalas.

L'AGRANHON

Dins le miu bòsc plasent, al bord del riu lengut,
Cad' an a la tardor, I'espin negre espinhut
Se mantela de dòl quand s'aturan las fèlhas.
Un còp èra, menina' ambe dòs o tres vièlhas
Venia trigar sul pic, dins dos pichons desquets,
Asprejants e marfits, les grans blaus e violets
Que les tordres pendards, las grivas gòrjas lissas
Becavan, batbatent, sense l'ajut de clissas
Qu'un còp engamassits dincas a l'ametlon
E gonfles d'aigardent èra quicòm de bon.
Tornara pas al bòsc, la miu paura menina,
Deglenar les perlons de sa man magrestina.
L'ausèl esperlucat golut e becarut
Vendra s'assadolhar sur l'espinas arput
Dins le miu bòsc polit blanquejant de torrada
Tot s'alisant le bèc sul la fruta macada.
Mès ieu, coma' un mandrat e pus lèst qu'un lambret
M'en anirai levar mièg blasit e rufet
L'agranhon del bartas me trufant de l'espina,
Per trobar le passat dins le jorn que declina.
En cèrcas de la font que cadun ten la siu
Que carreja d'amont tot çò viu cap al riu.
En quista de la clau qu'obris la plaça fòrta
Cap als rantèls, pramont, qu'en vesèm pas la pòrta,
A l'espèra, sul sulh de l'ostal avenent,
De l'estela pramont amagada' al ponent...

CHAPITRE II
II — BÈSTIAS E BÈSTIOLETAS

LA DESCA VUJA

La gata' un sèr s'en es anada
Dam' un gatàs al pel lusent
Que miaulava al pelat del vent
Sa desca vuja' es assancada.
Cada sèr gaitam sus la pòrta,
Pei durbissèm le fenèstron,
Vesèm pas, tot' còp, sul cledon
Qu'un pè torsut de vinha mòrta.
Cada matin sul l'endalièra
Tornam trobar le caceton
Qu'es totjorn plen de milhason.
Es pas venguda l'estafièra.
Dins l'escur de la chemenèia,
Quand les flams raunhan le tison,
La trobam de manca' al canton,
Tot soscant al temps que s'alèia.
Avèm tindonat sa desqueta
Ont dromià se lecant les pòts
Dins un roncadis d'angelòts
Que semblavan sonar l'albeta.
E se la tròba tròp estreta
Per recaptar le siu galant
Sera se cal, al cap de l'an,
Pels gatonets... la siu desqueta...

LE NISAL

Ai trobat dins le bòsc un pichonet nisal
Dame tres uòlhs dedins, tres uòlhs dins un ostal,
Colcat al pè d'un soc tot capelat de mossa,
Al bord d'un riu lengut que s'encor a la doça.
Era plan recatat, jol boisson estujat,
Al recès de l'autan qu'es totjorn malvestat,
Dins las gentas sentors de las flors espandidas
Que mirgalhan le bòsc de cent colors claufidas
Nisal, polit niset ajaçat sul rastolh,
Agrapat en balanç sul branquet d'un tremol,
Confinhat, tot fisat, sul ramèl d'albespina,
O dins le caminòl pel mièg de l'èrba fina.
Nisal, polit barquet, pus flocat qu'un nauquet
D'amoretas conflat, dins un moflet bebet,
Entestat coma' un ròc, freule coma la vida
Que fèstara se cal una tripla' espelida.
Un nisal és un vòt, le plèti d'un aucèl,
Le senhal pertocant d'una pregaira' al cèl,
La fé dins l'an que ven, la quista d'un' ajuda
Per trobar pas sul sèr la maison nud' e vuda.
Tres uolhs dins un nisal pel bòsc alobatit
Es pas qu'un fòl espèr, le pes d'un simpl' ardit
Ande far rodolar la luna que fadeja
O per destimborlar le solelh que clareja.
Tres uolhs dins un nisal caurian dins un didal
Cap d'estela pòt pas acomplir le trabalh
Qu'estrefa l'aucelon, sense cap de faucilha,
Ande traucar còp sec la siu grisa cauquilha.
Aimi le miu nisal, la vetusta maison
Ont les reires aujòls, assietats al canton,
Se son calfats, cansats, guinchant las estindolas
Que pujan pel canon coitosas e tremolas.
Quand les mius an bastit l'ostal e l' corredor
D'un pauc de palhabart e de plan de susor,
An trimat nèit e jorn al margue de la dalha
Coma le rei petit que carreja' una palha
Tres uolhs dins un nisal es un riset divenc
Devalat dins le bòsc flocat e primairenc
Le regrilh eternal que ven durbir sa pòrta
E tampar le portal sul la branca qu'es mòrta.

LE REIBELET

L'ivèrn passat, un reibelet,
Un sèr de fèsta, es mòrt de freg,
S'en es anat, linda beluga,
Del siu nisal flocat de bruga.
Le siu vesin, le garrabièr
S'en avisèt cap a febrièr,
D'un uolh primaic una grumilha
Gisclèt sul pic sus la ramilha.
Dins le bartas le temps passèt,
Ambe les cants tot s'oblidèt
E le nisal una vrespada
S'engordilhèt dins la cabrada.
L'an d'aprèp un autre' aucelon
Temptat per la flor d'englantina
E per un cabeç d'èrba fina
I candelèt la siu maison.
Venguèt l'ivèrn, le vent folet
Que s'enclanca' a bèlas fissadas
Dins les bòsques e las nisadas
Se trufant del mofle bebet.
Venguèt l'ivèrn sul nis moflet
Capvirat per la prigolada
Dins l'escur d'una nèit torrada
Se moriguèt le reibelet...

LE GAT NÒSTRE

Le nòstre polit gat, un sèr s'en es anat,
Tot sol, coma' un lairon, la nèit al clar de luna,
Redond, le pel lusent, en cercas de fortuna,
Se trufant de l'escur, s'en es anat le gat...
Avia passat l'ivèrn devòt coma' un ermita,
Amagant la vertat jos un uolh mièg tampat,
Mesurant tot jol biais de l'etèrne' estelat,
Engabiat, fredeluc, dins sa cauda levita.
Las prumièras vapors, l'òlga del romanin,
Les jaupets sul maitin d'una mandra pendarda,
Le ferum dins le bòsc que se cambia de farda,
L'an fait desagrapar le bròc del pelegrin.
Recattat al canton, mespresant la torrada,
S'esperlecant le pel, le ventre plan tibat,
Passava' a l'estamina' un monde las e fat
Que vira viraras dins sa vana palhada.
Le regrilh dels gatons sul vièlh sause crambat,
L'espin blanc qu'a cargat sas blancas papilhòtas,
Le calivari fòl sul l'aigum de las clòtas
L'an sul pic embreichat e mièg descabestrat.
T'avèm entindonat ta desqueta ventruda
Ont somiavas en pats arronant suls tisons,
Coma' un relotge vièlh fissonat pels cussons,
Soscant al grand solaç dins la cosina muda.
Gaireben cada sèr gaitam pel fenèstron,
Se rodas pas, caluc, davant la vièlha pòrta
Mès vesèm pas tot còp que dos pès de redòrta
Que virolan' amont al dessus del cledon.
Torna-t-en, moneton, ta jaça sera prèsta,
Trobaras alandat un batalh de fenèstra,
Torna-t-en, a maison... que te plora la mèstra...

L'ANHELON ESCANTIT

Era nascut al mes de mai
Sur un cabèç galgue de bruga
Al pè d'una ròca ponchuga,
L'anhèl tot blanc coma sa mai.
Aviá guimbat pels abajons
Al mièg de la quèca' auelhada
Suls penjants d'èrba musquetada
Dins les tindals dels cascalhons.
Amanhagat pel majoral
Que l'aparava de sa ropa
Le fòl caganis de la tropa
Èra le tostonet reial.
S'un sèr aviá pas pro de lèit
L'escudèla de milhasseta
Èra l'aduch de la popeta
Amai se fasiá negra nèit.
Voliá comptar les lums brumats
Que pòblan la capa celèsta
Tafurat pel gaug e la fèsta
Qu'assadolan les encantats.
L'uèlh de la luna dins l'escur
Que fasiá rebats sus las ròcas
Afustava' un ramat de tòcas
Tant èra assetat de bonur.
La vèlha de la Sant Miquèl
La lampa de l'anhèl, lifrada,
S'atudèt d'un còp, blasigada
Per un lambret casut del cèl.
Sant Miquèl que mèrca cad' an
Dels tropèls farts la devalada
Gardèt amont jos l'emblancada
Le cande' alén de l'anhèl blanc.

LES ASES DE LA MONTANHA

Suls sendièrs rocassuts s'en van l'aurelha bassa,
L'uòlh clucat, rens macats e la desmarcha lassa
Degorats pels tavans e tot tremps de susor,
L'embarda' es un carcan l'estiu quand fa calor.
Son venguts dels desèrts ont le cèl se desgaunha
Avesats pauc a pauc, tot en virant la gaunha,
Al cabèstre de quèr, al seuze dels tartièrs
Lènc del païs pairal, dondats pels treginièrs.
Quand les tampan sul sèr dins una pudesina,
Que vos fa còr-virar, saurètz qu'an per vesina
La maura que s'alaca, a bèl talh dins le fems,
La bramièra alavetz lor secotís les rens.
Mas quin plasér, l'estiu, de se colcar jol fraisse
Quand la luna per naut se coita d'anar paisse
Dins un prat mirgalhat de lums e de calelhs
Trantalhants e daurats coma mila cabelhs.
Darrièrs senhors faidits, cimbèls de pauricalha,
Se saben contentar de bren mesclat de palha.
Poëtas malcorats, parats de sos rebols
Tanleù amanhagats gaitatz lors uèlhs trebols.
Tu qu'as escalfurat les caminaires lasses
Sus la grepia d'un Dius estropat de pedaces,
Diga-me se l' que sap governar l'estelum
S'auriá pas desbrembat l'estable sense lum,
Quand brandissiás ton cap al dessùs del palhum
E que 's òmes fasián a qui pòt mai d'estraces.
Tu, l'ase pietadós, companhon d'infortuna,
Quand te passejaràs sul prat ont tot s'engruna
Diga-me donc perqué le baile dels estèls
A destinat l'embarda' als asirons manèls
E non pas als tirans, paucvals e vantarèls
Que bardissan auèi la tèrra' amai la luna.

LE MÈRLE

Un mèrle, al mes d'abril, ven cantar le maitin
Jos ma vièlha finèstra' al pè d'un albespin.
S'es nisat, le pendard, al mièg de las espinas
Per se gandir del gat qu'es afric de rapinas.
Jos sa capeta negra' es un fòl trufarèl
Que s'enjauta de tot e fiula' a plen canèl,
Al bordassier cansat qu'embarra son araire
Nòstre gaujós piròl lança' un fiulet mocaire.
Agaitatz son mesprètz pel cerièr blanc de flors,
Ni le blanc, ni le verd seran pas sas colors,
S'amaga, le lairon, jol fulham que tremòla,
Roge' e negre mesclats dançan la farandòla.
Ô mèrle, mèrlaton, sadolha-te l'estiu,
Que l'ivèrn, s'èras blanc, seriá tant agradiu
D'enganar, sur la nèu, l'insolentàs caçaire
Postat a la demora ande t’aucir, chiflaire!
Per bonur, dins le bòsc, l'espin negre' espinut
T'a pimporlat un lièit per soscar quet e mut.
Le mes d'abril tornat, vendras jos ma finèstra
Siblar le capèl noù, trufandièr, de la mèstra...

LAS AGRALHAS

Agralhas que tornatz d'un cresp negre vestidas
L'espavent pelhandròs vos a pas espauridas.
Un grand vòl tot negrós sul laurat s'es pausat
E del còp, le solelh, cansat s'en es anat.
Urpas e bèc crocut, retrait de la Camarda
Carnhadis enraucat e negrosas de farda
Agralhas que venètz per bosigar le blat
Le boièr qu'a trimat, se cal, s'es amagat.
Novembre l'amarós rèi de las semenalhas
Trigòssa dins son sac una còlha d'agralhas.
S'ausís de lènc en lènc le carnhà d'un corbàs
Que molina per naut e que pialha le clas.
Agralhas que venètz las panças mai que vudas
Un cornilhon pegós pelarà las goludas,
Se vos apilotatz suls nòstres semenats
Pels camps o pels costons de blanc emmantelats.
Agralhas que venètz negresir las bladièras
Tan plan vos penjarem al som de las garbièras,
Quand las brumas, la freg e le vent de l'ivèrn
Nos auràn ridelat e còr secat le quèr,
Le papach plan tibat, vo' n tornarètz sadolas
Dels blats qu'aurètz pilhats, milhargas e palmolas...
Dirètz als de l'ubac, al païs dels crosats,
Qu'avètz rondelejat suls castèls qu'an crematz!...
Dirètz als de l'ubac que la lenga mairala,
Que ne fusquèt l'enjòc, del fòc s'en es tirada...

CHAPITRE III

III — LA MAISON NÒSTRA

MENINA

O tu qu'èras polida' a vint ans, ô menina,
Jos les plecs mirgalhats d'un chal de lana fina
Que sosca, musquetat, dins l'armari plegat
Que cap d'arna pendarda' a pas entamenat.
Es un sèr de febrièr, quand l'ivèrn prend racina,
Que, coma' n lairounas, la mort raubèt menina
E se la carrejèt sense son polit chal
Per delà les pibols plan lènc del nòstre ostal.
Digus me diguèt pas qu'en plorant mon aujòla,
En' estrenhent plan fòrt la siu man magristòla,
Venian de s'atudar les bèls temps dels bonbons
Qu'un' aujòla consenta' ofris d'amagatons.
Es tu que m'aprenias nòstra lenga mairala
Que bronzina' al solelh coma' n cant de cigala
Tu que parlavas pas un mot de francimand
Mas que sabiàs per còr tot l'évangèli sant.
Chaucholas al vrespalh d'un tròç de fogasseta
Que sortiàs bravament d'una roja saqueta
Amb' un fiolon de vin qu'èra plan batejat,
Quand gardavan les piòts pel rastolh tot cremat.
La tindanta canson: formiga, formigueta
Qu'en camin se copèt la camba, la cambeta...
Le conte del rainard passant pèl fenèstron
Per panar mil escuts cosuts dins un sacon.
Ô velhadas d'ivèrn quand la bisa ganida,
Ô pergam velosat de ta gauta rufida,
Al pè d'un fòc brandal sus ta fauda' arrucat
Ont mièg enconsomit m'as tant de còps breçat.
Tot aquò s'acabèt dins aquela vrèspada
Quand al mes de febrièr, tot doç, t'en es anada
Ambe ta còfa lissa' e ton blanc capelet
Sul lençòl tot brodat flairant le serpolet.
Sabiá pas aquel jorn dins ma desesperança
Que menavi tanben le dòl de mon enfança
Qu'ambe tu fugissià dins le trauc del passat
L'etèrna fadaria de ton mond encantat.

LA DORNA

Se passejèt sovent, a la font, nòstra dorna
Sus l'espatla' o sul cap, del surgent a l'ostal,
Dins un polit balanç d'un anar senhoral,
Leuja' e vuja s'en va, repaissuda s'en torna.
Tant de dròllas sul sèr quand le solelh s'atorna,
Parpalhòls dins la nèit, frescas coma l' rosal,
L’an sarrada sul còr le long d'un carretal
Musaire’ e serpentiu que dins le bòsc s'enforna.
Consenta' a devinat: uelhadas e potons.
Sorda' e muda' a viscut: patiments e cansons
Cunhada sul dornièr dins la granda cosina.
Ara qu'es coma' n pòt al recanton poscòs,
Les pòts mièg clavelats de set e de languina,
La nèit cèrca l' rebat d'un petit lum mecòs.

LA MAISON NÒSTRA

Al recès del coston gaitatz nòstra maison
Qu'a la bèla sason sentis la fenason,
Qu'a l'albenca candor sul maitin se marida,
Es a còps de susor que pepin l'a bastida.
Val cent còps mai per ieu, dame sos cabirons,
E son sulh de pibol rosegat pels cussons
Qu'un palais brumat d'òr, garnit de palissandra,
Lausat de malbre blanc coma le d'Aletsandra.
La pendula' a l'escur, dins sa caissa d'avet,
D'un petit pas segur s'en va tibant l'arquet,
Quantis còps a mercat l'ora de la finida
Le balanç desfielant l'escauta de la vida.
La glicina que nòl e que porta le dòl,
Cad' an al més de mai, del nòste reire' aujòl,
E le sause del potz que se beù la rosada
Per refrescar l'estiu la nòst' orta' assetada.
L'aucèl renega pas, jamès, le siu nisal,
Coma l'onest' olièr qu'afina le gresal,
Cad' an le rei petit garbeja qualqua palha
And' abelir çò siu que la bisa degalha.
Del brèç ont son nascut m'en anirai deguèrt
Se le portal traput damora grand dubèrt,
E les mius recampats al torn d'una pajèla
Tastaran, pasimats, le vin de la planèla.
Le nòst' ostal, mon filh, deman sira le tiu
Gardaras le fornilh que cau le recaliu
Ont menina cosià le pan per la setmana,
Le pan qu'an estalviat per sostar la marrana.
Aquel ostal, mon filh, le mantendras al mens,
Amai le vièlh engard e tot çò qu'es dedens
Que cada palm carrat porta, mièg esquissadas,
Las mèrcas qu'an daissat las mans ablasigadas.

SUL SULHET

Senhor, que podetz tot, encara' un pauc de temps
Les ametlièrs de l'òrt an pas cap de dentèlas,
Son capelats de flors que semblan domaisèlas,
Prèstas a s'en anar dins l'alen del printemps.
Le blat qu'es dins les sacs qu'avèm pas semenat
Se m'en daissatz léser, le temps d'una rejunta,
Sera leù consumat, deman, junta' aprèp junta,
Al camp grand del coston qu'es tot mièg aprestat.
Encara' un pauc de temps, pel nòstre blanc ramat
Que belega caitiu, tot esperant la prima
Ande ganhar pr' amont las èrbas de la cima,
Nòstre valent ramat l'avèm pas acampat.
Vos que podetz, Senhor, daissatz me' un pauc de temps
And' esbrenar le pan, una darnièra mèrca,
Coma le mainatjon qu'a perdut e que cèrca
Son flaütet de bois, les uèlhs totis lusents.
Daissatz me, se podetz, a sera, res qu'un sèr,
Gaitar sul vièlh peiron les lums de l'estelada
Que fan miralhs d'argent sul pesquièr de la prada,
Per gracias, daissatz me qualquas micas d'espèr.
Se me prestatz, Senhor, la tèrra' un jorn de mai
Vos la saurai tornar l'ama tot trampelanta,
Le còr desalenat e la gòrja brandanta:
La tèrra' un jorn de mai, la fortuna' aquò rai.
Se me fisatz la tèrra' un polit sèr d'estiu
Vos la rendrai se cal sul blanc rosal de l'alba
Quand le solelh levant se mantela de malba,
Aprèp m'en anirai pès descaus e crentiu.
Mai se me la logatz sul camin del tombèl,
M'en gardarai, sabètz, dos blaus rais de lumièra
E vos les tornarai a l'ora la darnièra
Com' un escolieròt que manleva' un fiulèl.
Darnièr le portanèl, sul sulhet de la mòrt,
Ametlièrs e tropèls mai las tèrras mairalas
Tot s'ensordis al còp coma trucs de cimbalas
Tot s'alèia cap bas fòra-vista del pòrt.
A las pòrtas del clòt quand s'amòrt le tison
Ostalsses e cloquièrs e las sius capeladas
S'abarrejan al lènc que semblan d'agulhadas
Quilhadas cap al cèl per demandar perdon.

LE PAIRÒL

Trinchat sul vaisselièr, lusent e recurat,
Son coire flamejant esquissat de sablina
De vinagre' e d'agram, dançant dins la cosina
Badaluc un pairòl se marfond serenat.
Le galant de menina' afartat e saulat
Del solelh enclavat dins l'angelica fina
Le codonh o l' guindol, coma s'èra' una tina,
Suis andèrs arosents a trotat e cantat
Ont es le temps passat quand fasiàm la lecada
E qu'a còps de culhièrs margavan la curada
Totis enfafarnats, le cap del nas farnós.
Ara que la tardor s'en ven a tot anada
E qu'avèm engulhat l'amar e çò d'asprós
La relica s'en rits, la pança plan tibada.

LES TISONS

Aimi le fòc, tot ros e daurat coma bréscas
Que leca le cremalh trinchat dins le canton,
Sautant coma' n pinson, bresilhant sa canson
Qu'òm pòt pas talhonar per ne far finas léscas.
L'òme qu'es totjorn sol e que tot sol camina
S'es al pè d'un tison ten un bon companhon
Que dins l'escur claròs emplena sa maison
De fantaumas aluts dançant dins la cosina.
Quand le fòc nais e creis de sas lengas blaventas
A leù fait d'estropar la tronca d'olivièr
O le soc d'un garric qu'es le banc del crabièr
Reclavant a plaser sas tenalhas rosentas.
Rondina coma' n brau, del rusc s'arrendra mèstre,
S'enclanca dins le còs del soucaràs forcut
Que s'atorna quand pòt avant d'èstre batut,
Le fòc es un senhor le plus fòrt del campèstre.
Quand a tot engolit una flama jauneta
Auqueja de dolor, le fòc s'es atudat,
Las cendres, tres punhats, e tot es acabat,
Fumairòlas e fum, polsièra menudeta.
Poëta, gaita donc la cendrilha qu'es nuda
Que l'autanàs deman barrejarà pel prat,
Gaita donc le garric qu'es tot mièg calcinat
Coma ton còr tant vièlh que pauc a pauc se vuda.
Agaita, trobador, la beluga que puja
En quista d'un ostal, que s'en va cap amont
En cèrcas del solaç, mas digus sap pas ont
Qu'aici-bas, sense fòc, se sanglaça' e s'anuja.
S'un sèr soscas tot sol quand le vent d'ivèrn plora,
Quand fiula' e s'amalis sul portal de l'ostal,
Se ton còr las se planh e s'anèit te fa mal
Brasuca les tisons que te diràn s'es l'ora...
Gardatz nos, Mèstre Grand, quand l'ama se fa vièlha,
La brasa d'un còr viu, la fé del laurador
Que semena les grans als gèls de la tardor
Quand la bisa pel bòsc ven gordissar la fuèlha.
Gardatz nos, dins l'ivèrn, quand la vida transòla
L'esclat blau d'un tison renconhat al canton
E la flama d'un soc qu'escalfura maison
Ande nos amortar dins l'iranja bispòla.

LA PENDULA

Caminan dos per dos e la man dins la man:
La crenta de la nuèit e la paur de deman,
Dins l'escur corredor una vièlha pendula
S'avança' a pas de gat e puei, tot còp, recula.
S'engorrudan l'ivèrn de ropas e mantèls
Per cargar dins l'estiu de plan polits capèls.
Proprets e plan lissats debremban lor destressa
E dins lors uèlhs macats demora la tendresa.
Se bremban cada sèr de la bèla sason:
Les glaujolets en flors per darrièr la maison,
La rosèla pels blats de seda mirgalhada,
L'englantina del bòsc pel l'autan despulhada.
Jà saben plan, les vièlhs, que l' balancièr manèl,
Capgras e desbraçat es un òrre borrèl.
Al fons del corredor la pendula rebèca
Aprofeita' a sautons de son tic-tac de quèca.
Caminan dos per dos e le que per bonur
S'atuda le primièr daissara dins l'escur
Un còr ablasigat, un ama mai que tòrta
Que s'en vendra tustar sul martèl de la pòrta.
E le qu'es tot solàs, casse peirabatut,
Camina cap enlòc, l'eime trolhat e mut,
Ausis pics e repics, ô pendula borrèla,
Que d'un siau balancièr n'as fait una cotèla.

L'OSTAL TAMPAT

Tornat al més d'abril l'ostal èra tampat,
Le portal de pibol poirit e desmargat,
Tot èra pel gorri, claufit de pesolhina
Cansadas las parets, acatavan l'esquina,
La valenta romèc sul tet fasià la sèrp
E l'agram pasturat e verd coma' n lausèrp
Se fasià grand plaser de raunhar las muralhas
Qu'èran le paradis d'escorrentas cernalhas.
Ausèl eissalatat, atal qu'es un fogal
Aflaquit e clavat sense fòc, ni cremalh,
Ni pendula, ni lum, langui coma la sèja...
Quand d'una chemenèia òm non vei fum que pèja,
Om sap qu'es mòrt l'ostal e la sentor del fum
Vos parlara plan mai que la pòrta' o le lum.
Ia temps darrièr maison aviam figas causidas,
Un tilhòl argentat e qualquas margadidas.
Polits matins de Mai, le cocut sul noguièr,
Fasià: cocut, cocut, se trufant d'un boièr
Que picava son dalh per segar la civada,
La borda coma' n buc cantava la melada.
Tot èra grand dubert de l'estable' al granièr
La vaissela d'un jorn s'eissugant sul dornièr.
Les braus fasiàn pel prat amistosas tumadas.
Un cerièr blanc de flors pel l'autan branduscadas.
Tardor dins l'amarum, le vent del revolum
Que carreja fuelham quand nòstre tet fa fum.
Fumet de l'estofet e de la carsalada
Que jispa sul brasièr gotejanta' e daurada,
Quand la bisa, sul sèr, s'emportava l'odor
D'un nolent cambajon tanben de la rançor.
Autis còps darrièr l'òrt brocavan las vesinas
Qualquis violièrs en flors e rosas englantinas.
Las velhadas l'ivèrn, un soc dins le fogal,
Les contes e les cants, la vèlha de Nadal,
Les vesins per tastar: vin blanc e farinetas,
Un pairòl de milhas, un panièr d'aurelhetas
Jos la placa del fòc, al caud, cantava' un grilh.
Les òmes desgrunant las carrolhas de milh,
Joves e vièlhs velhant las castanhas rostidas;
Renos, pepin disia: tant valen las bolhidas.
L'an que ven tornarai netejar le canton
Ço primièr farai fòc e l'odor d'un tripon
Bodenfle' e gotejant pausat sur la gresilha
Embalmara çò miu negant la carbonilha.
Les vesins alecats per un quicòm de bon
Tornaran per velhar coma' avant a maison.
Sul vaisselièr dressat al fons de la cosina
Botarai flamejant, le pairòl de menina
De prèp d'un vielh calelh lusent e desobrat
E mon nisal sera tot doç e recurat.
Quand tornara la freg, a la fin de l'estiu
E que les brumairols amagaran le riu
Dins l'ombrilha del sèr veirai despuei l'aurièra
Pujar le senhal blau de nostra chemenièra,
Me dirai refortit: “ Torna-t-en a l'ostal,
Le fòc es alucat, l'ola bolh sul cremalh... ”
Fòc e fum companhons d'amara solituda,
Dos amics de tardor sadols e lenga muda,
Que s'en van s'en daissar ni piada, ni selhon
Quand las cendres la nèit estropan le tison
E quand vendra l'ivèrn m'en tornarai sul sèr
Cauçat d'esclòps de vèrn tot armelats de quèr.
Ausirai pels laurats, vestits de blanc, l'agralha
Que s'enfug tot carnhant al vièlh qu'enca trevalha:
“ Les òmes mai son vièlhs mai devenon cussons,
Tornatz-vòs al canton davant vòstris tisons
Veiretz dins le larièr quand dorbiretz la pòrta:
Cendres e fumairols e brasa que s'amòrta. ”
La brasa sent l'estiu, las cendres la tardor
E las primas s'en van, bispola que s'encor...

LE SEDAÇ

Poscós e desanat se sanglaça' un sedaç
Penjat als cabirons de la vièlha cosina
Qu'a pas jamai rodat desempèi que menina
S'en anèt, i a bon temps, per son darrièr solaç.
Le poiriàm far dançar s'es pas beleù trop las
Diguèt per carnaval nòstra paura vesina,
Gautas rojas de gaug e blancas de farina,
Un mocador sul cap, als braces un debas.
Te voldrià pas jamai grapat a las jasenas,
Ô, coma' n espavent, estropat de cadenas
Tu qu'èras de la fèsta', una font pels fogals.
Me brembas cada sèr: velhadas e fadésas,
Las brocas, le milhas, les cantons brandals,
Tu qu'ès nòstre cimbèl en tèrras lauraguésas.

NADAL

Balha-me per Nadal un petit recanton
Dins ta granda maison
Sul soquet à l'escur coma' n pèc reipichon.
M'agradarià se cal la pus dolenta plaça
Ambe ma magra biaça,
Al pè del fogairon quand la nèu vòs sanglaça...
Garda-me, per Nadal, d'aquel pan de seguelh,
Madurat al solelh,
Camba-long, arestut e tot ros del cabelh
E contra la torrada' un pauc d'aiga de vida
Dins ma gorda' estorida
Qu'una sola lampada' es coma' un' esclarida...
Son pas qu'un ròda-mas rodant jos l'estelat
Que l'an botat defora' amb' un brave punhat
De renècs e de fions ficats darrièr la pòrta
Que s'es tampada' a clau com' una plaça fòrta.
A l'espèra sul sèr, cargat d'un vièlh mantèl,
Un trimard qu'a tustat al portanèl del cèl
Ferrolhat, nut e crut e qu'anèit se desgaunha.
L'Efant-Dius, aquel sèr, trobèt pas qu'una caunha...
Son pas qu'un ròda-mas, cofat de son pecat
Que les òmes d'auèi pels paures an trobat
En quista del solaç, tristàs e miserable.
L'Efant-Dius, aquel sèr, nasquèt dins un estable...

CHAPITRE IV

IV — ÇÒ NÒSTRE

CANTI ÇÒ NÒSTRE

Canti las montanhas pairalas
Picas e cimas verginalas
Ont s'espompa pels ròcs, verturós, l'abardal,
Las luscrambas de l'estelada
Que dançan la neit la palhada
E nos daissaran la rosada
Qu'embreissa dins la val, las lausas de l'ostal.
Le riu bavard que cascalheja
Quand dins un embauç trentalheja
D'escruma mantelat, jispant suls ròcs mossuts
Dins un terratrum de borrombas
Que semblan sortir de las tombas
S'anant micalhar sus las combas
Al som dels pics boçuts cofats de ròcs ponchuts.
Las parets de peiras ventrudas
Que deman nèit siran casudas
Dins le clas dels tartièrs s'esparricant pel sòl.
Les òmes las aviàn causidas
D'un flòc de lugrets vestidas
Lènc del brut e de las mentidas
Le long d'un caminòl, jol govèrn d'un aujòl.
Las embarradas d'un còp èra
Dins les tindals que la vaquièra
La capeta sul còl, regentava del bròc
Quand l'ombra de la nuèit davala
Amagant le mond'jos son ala
Coma s'èra' una man mairala
Desplegant le siu fròc sus nòstras tèrras d'òc.
Las moriscas ablasigadas
E las seguelhs empoboladas
Que las ginèstas d'or un sèr an escanat
Sense pietat pel la susada
Del qu'estrefasià la segada
O qu'aliscava la laurada
Caminant plan plantat coma' un rèi garlandat.
Maisons tòrtas, granjas bossudas,
Cloquièrs sups e campanas mudas
Qu'esquilavan, tems i a, solaç e reviscòl,
Les gemècs d'un clas sanglaçaire
Que fasià tremolar l'araire,
L'Angèlus ressant sul terraire
Coma' un molin que mòl le tems del montanhòl.
La crotz qu'amont fusquèt quilhada
E pels faures vièlhs fabrejada
Que plora tot çò nòstre' endurmit cap aval
E mai patís la clavelada
Dins les fions e la reganhada
Dels passants que l'an debrembada
Roganhada' a bèl talh coma' un espaurugal.
Canti pastoras e lauraires
Que se susteniàn coma fraires
E qu'an tot estalviat a part l'aiga del cèl,
Que durmiàn la pòrta' alandada
Remirant les fòcs de l'albada
O les fums de la prigolada
Qu'enfantan dins le cèl un arquet subrebèl.
Canti las gents de la montanha
Qu'an patit sense paur ni canha,
Esclaus bilhats al sòl, libres coma l'estèl,
Descauçes, nuts e miserables
Coma bestial dins les estables,
Qu'èran ta fièrs e remirables,
Que dins l'orri manèl podiàn palpar le cèl.
Canson de la tèrra mairala
Que cèrca la patz eternala
E l'alen del bonur que s'es fòrabandit.
En quista d'albas iranjadas
Dins l'escur d'estèlas negadas
Somiant de bòrdas acatsadas
And' un pòrtal florit levant sur l'Enfinit.

LE CLOQUIÈR

Le vilatge' amatat al pè del siu cloquièr
A cantat e grapat al son de las campanas,
L'Angelus trabucant sus las teulas romanas
S'en venià picanhar la peira del codièr.
Mentre que pels camins un parelh e l' boièr,
Saludant una crotz cofado d'avelanas,
S'en anavan segar seguelhs blondas e cranas
Avant de vrespalhar sus un soc de noguièr.
Tant dreit e tant ponchut que sembla' un' agulhada
Ande fissar pramont qualqu' estela' amortada,
Le ledrum l'a trolhat mai potonèja l' cèl.
L'estiu s'es atudat e la tardor venguda
Le relòtge' a tustat coma' n truc de flajèl
E l'òme s'es senhat davant la gleïsa vuda...
LA GLEISETA...
Sabi per bas del bòsc, una vièlha gleiseta
Que l'eudra, las romècs, amai les espins blancs
I fan com' un cofet revoidant de ribans
Qu'a la fin de l'ivèrn baumeja la floreta.
Majestoses, les chòts s'an bastit sa maison
Dins le cloquièr cranquet qu'a pas mès de campana
Quand le fisson, l'ivèrn, de la bisa s'afana
Les nòstres pelegrins somiàn dins un canton.
Un aiga-benitièr sol dins l'avant-capèla
Tot eissut e poscòs espèra dins l'escur
La man d'un laurador, en cèrca del bonur,
Que vendra far present d'una magra candèla.
I a temps un lumenon, dins un veiron blavet
Dançava nuèit e jorn, palle coma la luna:
Un alen abrandat dins l'ombra tota bruna
Estelon dentelat, iranjat fòc folet.
Al dejós d'un veiral, la Verge pietadosa
Que ten un efanton tot ròsa' e gautarut,
Gaita le blau del cèl tot jogant del laüt,
Una sauma' a sos pès somieja vergonhosa.
Quant de còps son vengut, vrespadas de tardor,
M'agenolhar tot sol dins l'ombrilha consenta
Quand le solelh tremont, le parfum de la menta
Les casses capats d'òr soscan al creator.
Tardor, reire sason d'una lampa' alucada
Qu'auqueja dins l'escur, en quista d'un alen
Que s'en torna tot doç, a palpas, donte ven,
S'escolant sense brut com' un riu pel la prada.
Jol fulham mirgalhat de ros e de jaunet
La gleiseta s'endrom, un còp tampat las pòrtas,
Dins un brèç tot moflet, claufit de fuèlhas mòrtas,
Pecics brumats d'òr fin, semenats en secret.
Tu la gleiseta supa' ausis l'òme que trima
E l'esquilh de son còr que tinda cap al cèl,
Com' un marmus de font o com' un cant d'aucèl
Que mèrca sul maitin le bèl temps de la prima.
Pòs dromir al recès jos le blancos mantèl
Breçada pels fiulets de la bisa' amalida
Qu'esquicha ton cloquièr d'una ponha perfida
Duncas que puje' al cèl, un sèr tot de garrèl.
Cunhada dins le bòsc pòs soscar dins la plèja,
De cants e de flaüts, de repics argentals,
D'estius ensolelhats e d'estelats veirals,
Amai se les rantèls son negres coma sèja.
L'an que ven tornarai pel polit més d'abril,
Durbirai le portal de nòst' enconsomida,
A genols e capnud, empeutat a la vida
Cantarai tresfolit, les imnes del regrilh.

VIÈLHS MOLINS

Molins del miu païs ablasigats pel fleù
Capelats de teulats blanquejants coma neù
Se vos brembats enca de la còlha dels ases
E del molinièr rei quand cridava: bièt-d'ase.
Les ases trantalhants als cimbolets tindants
Cargats de sacs pesucs recoltats suls penjants,
Tot gotents de susor dels òmes de la tèrra,
Qu'an penat tant e mai per aucir la misèra.
D'un còp d'uèlh avisat le molinièr rusat
Estimava sul pic: moriscon, milh e blat,
Le milhgròs del serrat, la bladeta sedosa,
L'òrdi del solelhà, de la comba' aigalosa.
Tu qu'èras, fièr molin, gleiseta' e campanal,
Glèisa del pan polit, campana de l'ostal
Pels qu'aviàn passat fam e trimat la galèra
Ton gemèc breçairòl caçava la misèra.
Aglas eissalatats les molins de la val
Son damorats quilhats com' un espaurugalh
Soscant d'ases bastats, de sacs e de sacadas
Gardians muts apariats a las tèrras blincadas.
Despertats cada jorn pels crits galhards dels pols
Que fan levar l' solelh suls cabelhs dels pibols,
Afartats de bon gra, regantavan farina
La que, sul vièlh sedaç, fasiá dançar menina.
Le molinièr s'es mòrt, le pol es enraucat,
L'ase s'es endurmit e le chòt despertat,
Sus un molin fleissat com' un ciri ploraire
Que velha dins la nèit suls rèstas del terraire.
Qui sap ont son passats les molins de la val
Gaitatz-vos les falgas que se veson d'aval:
Genèstas e romècs, iragas e caucidas
Que s'an manjat seguelhs e palmolas polidas.
S'i passas, trobaras qualquis camps de gabach,
Dèts molins amorrats al recapte d'un fach
E la susor dels vièlhs sus la lausa mossuda,
Las parets, ac veiras, l'an pas tota beguda.
E si venes sul sèr, t’i pòs tirar l' capèl
Qu'ès sietat sul sulhet que s'alanda sul cèl
Tant se son esquintats sense blincar l'esquina
Les òmes de la val que ploravan farina.
Damòran cap enlà qualquis camps semenats
Altorn d'un vilatjòt e d'ostals acabats
Acotats al cloquièr que sona la finida
Jos la luna que mòl una patz infinida...
LA VEUSA
Consi faretz Senhor, dins vòstre Paradis
Per guerdonar la veusa' al darrièr polsadis,
Un còp que sira mòrta' al margue de l'araire
Sas mans, sas pauras mans qu'an pastat le terraire.
Levada' avant le jorn per embucar l'aujam,
Tirar l'aiga del potz, manejar le volam
Pasturar le tropèl e far gargotar l'ola,
Maire de cinc drollats s'a tot feit tota sola...
Dame sos vièlhs trabucs e sos longs cotilhons,
La poiretz pas lotjar dins l'ostal des barons,
Al mièg dels qu'an portat grandis mantèls d'arminas,
Anèls brumats d'òr fin; sertits de perlas finas.
Se trufariàn se cal del siu vièlh davantal,
Del casabèt novial que flaira le bestial,
Tot aquel polit monde' a l'aise dins las sedas
Farià d'espofidons d'una pastra de fedas...
Consi faretz Senhor, dins vòstre Paradis
Escobilhat e lis, porgat pel bufadis,
Per garlandar la veusa arrivant sens' escòrta,
Mans e pès crebassats, davant la granda pòrta...
La tornetz pas, al mens, encaminar praval,
Qu'èra l'infèrn, sabetz, dins aquel vièlh ostal:
Tot l'an la carestièr s'estrefant malabèra
Sens jamès un denièr tot trimant la galèra.
Ande balhar la paga', ô boièr del solelh,
Que vos sièc adondat pus manèl qu'un parelh,
La poiriatz mirgalhar d'un esluci de luna
Per engalbar d'argent son chal de lana bruna.
A part que la cambiètz, grand mèstre dels estèls,
En estèla, la nuèit, cofada pels rantèls,
En luscramba, le jorn, jol casse de l'aurièra
Ont s'en venià brocar del tems qu'èra vaquièra...
A part que l'enautetz en madòna-bordièra...

LA VAL ACABADA

Ô vos que repausats jos lausas marranudas
Dins le solaç d'un clòt, darrièr parets mofudas,
Aujòls qu'avem prautits, quand tot s'es morfondit
Jos l'infernal molin qu'aurà leù tot traupit:
La lenga de pepin e las campanas mudas,
Le gaug dins le trabalh e las maisons casudas.
S'avètz debosigat, semenat e segat,
Estalviat, soù a soù, l'ostal qu’avètz mastat
Es qu'aviàtz atrobat de l'estelum l'ausida,
La fé dins l'avenir, la saba de la vida
Tot mirant del solelh les rebats sul rosal,
Les lambrets de la luna' al som de l'estremal.
Les filhs s'en son anats, gamats, l'ama fronsida
Sens' agaitar l'arquet que pramont nos convida,
Sense jamès pujar, libres e pès descauç,
Suls cimèls nevassats de crenta de l'embauç,
Sens' ausir les tindals repicant l'embarrada,
Ni les dalhs plan picats sospesant la segada.
Se vos estimatz mès la biauda dels esclaus
Sul sulhet del portal amagaretz las claus,
Daissaretz s'esclafar vòstras maisons pairalas,
L'eudra s'arraparà sus las peiras tombalas,
Le pepin debrembat l'auretz dos còps traït
E çò nòstre' acabat pudira l'engaumit.
Musquetats mès bastards, ronhat de salvatginas,
Sadolhs mès orfanèls, sense fòr ni racinas,
Las mans plenas d'escuts mès le còr sens le soù
Un jorn vòs faretz paur dins vost’ ostal tot noù.
Cada nuèit l'estelat sul la val acabada,
Coma' un valent pastor, torna far la velhada
Esperant le ramat qu'un jorn es davalat
Mès qu'un sèr tornarà quand aurà pro rodat...

LE MOLIN DE VENT

Quilhat sus un coston pel l'autan ventejat,
Auselas pietadòs qu'a plan trista figura,
Un vièlh molin de vent, sol dins la nuèit escura,
Sosca sens asirança' als que l'an escanat.
Un ramat d’aparats desempuèi l'an passat
Se son nisats tot siau al mièg de la verdura,
Breçant le molinièr qu'un vrèspe de frescura
Acabat pel malcòr, Dius sap ont es anat.
Al grand baralh del vent las alas aplafidas
Se bremban, en gisclant, de las sacas claufidas
Quand la mòla' en pregant molià milh gròs e blat.
Tot s'es apasimat, las espatlas croissidas
Un aliron de mens, tot mièg eissalatat
L'agla somià se cal de moriscas floridas.

LA VAL ENCONSOMIDA

Gaitava le Montcalm e le pic de Siguèr
Dins les trucs dels martèls qu'adondavan le fèr,
Al mièg d'un tindadís d'esquelhons e d'esquelhas,
Dins un trepejadís d'asirons e d'auelhas.
Les vilatjòts crincats, pels penjants clavelats,
Luscrambas e mecons dins la nèit alucats
Se son acorrocats fissats pel las falguièras,
Les prats empobolats d'ortics e romeguièras.
Qual sap ont son passats les bèls camps de gabach,
La pastra de pertot que brocava jol fach,
Les faucilhs plan picats afartant la garbièra
E l'aspre fiuladís dels flagèls dins la ièra,
Les civadàs daurats, les escabòts d'anhèls
E les bucs, al recès, sietats suis soulanèls,
Les fierals tres còps l'an qu'èran tres jorns de fèstas
Qual sap ont son passats... gaitatz vos las genèstas...
Le campanal es mut soscant al temps passat,
Le molin matrassat e le faure’ acabat,
Les joves an vendut joatas e canaulas
Al pelharòt tanplan: cocenas, lèits e taulas.
Un esclopièr testut ten de far, a bèls còps,
Sul soquet cussonat, mila parelhs d'esclòps
Entavelats pertot que l' saumièr ne trantòla,
Le manteneire gaud vòl esquiçar l'aichòla
Nòstra val verdejava' al pus fòrt de l'estiu
Dins la frescor del ros e les marmulhs del riu,
Èra le pan senhat, le naissent de la vida
Ont le verd caminòl al rocàs se marida,
Le blau de l'estanhòl als lums de l'estelat
E la blosa torrada' a l'arquet mirgalhat.
Quand un pastre' a trobat la siu nòvia polida
Es aquò le bonur e quand passa s'i nida.
Trepejat mès quilhat çò nòstre' a trantalhat,
Tot çò qu'èra' a l'estac non s'es cap alargat,
Les pès ablasigats sens' esclòps, ni debasses,
Tot s'es pas despariat dins les patacs dels classes.
Se la val s'adalís s'abeùra' a l'estelum,
Se les moquets fan fum la luna fa pro lum,
E l'òme, tirat Dius, quand èra pel campèstre,
Se podià lausenjar d'aver pas cap de mèstre.
Le vièlh es demorat, le jove devalat
Sens' aver remirat le cèl apasimat,
Le rebat del solelh sul pè de l'andelièra,
Le dançum de la luna' al sòm de la garbièra.
Se la val s'escantís, le brèç es pas asclat
Digùs a pas lepat le cim ennevassat.
Çò qu'a pas mantengut, un còp èra l
Laurent RUFFIE

:: LES POÈMES ::

A Ounour à la Fino e à Cesar. (Pierre Dominique Testa lou 12 de nouvembre 2007.)
A Fine Gabriel, appelé Fine César … (Pierre dominique Testa, le 12.11.1989)
A vous ma Fine César (Pierre DominiqueTesta, le 17.6.1991.)
A BAGATOUNI ! : LOU BAL (Valèri Bernard)
A Dominique mon épouse bien-aimée. (Pierre Dominique Testa, le 27.12.1988.)
A Grégoire VII. (Pierre DominiqueTesta, le 4 mai 1985 .)
A la bello Bouscarlo, Christine Le Merò d’Alau (Pierre DominiqueTesta lou 4.5.1986 .)
a l'ostau de la vielha (Joan Glaudi Puech)
A Madame Elise Achard, née Reynaud en 1899, à Aspremont, qui vécut à St Pierre d'Argençon où toute sa vie, elle garda ses moutons. (Pierre Dominique Testa, le 18.4.1986.)
A Marie Castelin, née à Allauch en 1892, l'amie et voisine de Marie Ferraud de la rue Lisette . (Pierre Dominique Testa, le 18.1.1986)
A Marie-Jeanne Limousin, née Michel en Mai 1910 à Allauch, dit " la Fiòli ". (Pierre Dominique Testa, le 15.2.1986 .)
A mon neveu Christophe Dupaigne (Pierre DominiqueTesta, le 15.6.1986.)
A Segne Gàrdy, nouest' amable proufessour de literaturo. (Pierre Dominique Testa emé Rita Mazaudier e Lilian Olivier de Rouërgue.)
A Segne GARDY, proufessour d'Occitan à la facurta de letro Paul Valery de Mountpelié. (Pierre Dominique Testa, le 16 12 2005 à Mountpelié, entàntou lou cous de literaturo óucitano de Moussu Segne Gardy, sus l'obro d'Augié Gaillard de Rabastèns au tèms de la refouarmo, que Lilian Olivier de Roudes en Rouergue mi pourgè soun vièi libre pèr )
A touèi leis ensignaire oucitan de Mountpelié (Pierre Dominique Testa, lou 8 de setèmbre de 2003 .)
Aà Mon grand-père, Francis Eymery, né en 1907. (Pierre DominiqueTesta, le 29 11 1986 )
Acènt dóu Miejour (Pierre Dominique Testa, lou 13 de jun 2013.)
Adelimen. (Pierre Dominique Testa lou 6 9 2005 8H.)
AGRIOTAS E POUMETAS (Jousè TELLIER)
Aigo... (Pierre Dominique Testa, lou 24.11.2018)
Alau.....Allauch..... (Pierre Dominique Testa, lou 4 de setèmbre 2022.)
Alino Bernardac. (Pierre Dominique Testa, lou 17 febrié 2010, en gramacimen dei vut de Carèmo d’Alino Bernadac.)
Amelié (Pierre Dominique Testa lou 3 de Febrié 2008. )
Amèu de Rouet en Queyras. (Pierre Dominique Testa, lou 3 de novembre 2023.)
Amitié ? (Pierre Dominique Testa. Ce Soir 11.11 2007, pour Pauline et Cathy de St Victor. )
Amour ... (Pierre Dominique Testa, lou 30.11.2023.)
Amour emmène-moi ... (Pierre Dominique Testa le 19.9.1985)
An nouvèu 2020. (Pierre Dominique Testa lou 1.1.2020 )
Angoisse d'un soir . (Pierre DominiqueTesta le 28 mars 1985 .)
Anniversaire de M. le Maire d'Allauch, Lionel Moisy de Cala. (Pierre Dominique Testa, le 27 octobre 2021.)
Anniversaire de ma mère. (Pierre Dominique Testa, le 9 juillet 2010 pour les 80 de ma mère, née en 1930. )
Anniversàri dei trent'an de Lilian Olivier de La Bastide en Rouërgue. (Pierre Dominique Testa, lou 4.7.2008)
Anniversàri...d'Oulivié... (Pierre Dominique Testa, lou 16 de nouvèmbre 2017…Tres an deja !)
Au vielh castèu (Joan Glaudi Puech de Ménerbes.)
aucèu dins lou cèu. (Pierre Dominique Testa le 16 12 2006 à Barbaraou . )
Aurélie Soldaïni, bon anniversaire pour tes 30 ans. (Pierre Dominique Testa, pour les 30 ans de ma nièce Aurélie Soldaïni, le 19 décembre 2010.)
Aurelìo G. dou Plan de Cuco. (Pierre Dominique Testa le 10.11.2007 )
Aurìgi. (Pierre Dominique Testa, lou 23.10.2019)
Avé Maria (Pierre Dominique Testa, le 11.9.1989.)
Avé Maria, Avé Maria .... (Pierre Dominique Testa le 31 Juillet 2006 .)
Bèla amiga (Joan Glaudi Puech)
Bèu tems. (Pierre Dominique Testa, lou 1 4 2015.)
Bon à rien ! (Pierre Dominique Testa le 8.5.2020.)
Bonjour en touti ( La pastresso espeiandrado ) (Frédéric Mistral, le 2 janvier 1851. ( avant la mise en place de la graphie « mistralienne » ))
Boueno annado 2011. (Pierre Dominique Testa lou 1.1.2011.)
Bouen' annado 2009. (Pierre Dominique Testa, lou 31.12.2008. )
Bouen' annado 2012, Maryse Garcian d'Allauch. (Pierre dominique Testa, lou 10 de janvié 2012. )
Bouen' annado 2014. (Pierre Dominique Testa, lou 1 janvier 2014.)
Bouen' annado 2022. (Pierre Dominique Testa, lou 1 1 2022. )
Bouen' annado 2024. (Pierre Dominique Testa, lou 29 de janvié 2023. )
Boues dins Garlaban. (Pierre Dominique Testa, lou 11.10.2008.)
Bourroulo de Curat ! (Pierre Dominique Testa, lou 2.1.2012.)
Bourroun…. (Pierre Dominique Testa, lou 24 d’abriéu 2019.)
Brago... (Pierre Dominique Testa, lou 23 de setèmbre 2015)
Brise d'Amour. (Pierre Dominique Testa le 7.7.2010. Brise d’amour. )
Camille. (Pierre Dominique Testa, Lundi 19 1 2004, 11 heures .)
Candelouso à St Vitour. (Pierre Dominique Testa, lou 12 1 2008.)
Canta.... (Pierre Dominique Testa, lou 3 de janvié 2017.)
Cap d'an 2014... (Pierre Dominique Testa, lou 30.12.2014.)
Cap d’an 2019 (Pierre Dominique Testa, lou 29.12.2019.)
Caperoun Rouge ! (Pierre Dominique Testa lou 3 de setembre 2022.)
Carce. (Pierre Dominique Testa, le 27.1.2009. )
Carriera Arnaud Danièu. (Joan-Glaudi Puech de Menerbes. )
Cauche- mare. (Pierre Dominique Testa, le 15.3.2007.)
Chant de l'oiseau. (Pierre Dominique Testa le 11 mars 2006 .)
CHICHOIS .... N° 1 ..... (G. Benedit ... 1855 ... )
Chichois ( en entier ) vers en provençal marseillais.1879. (Bénédit Gustave. )
Cigalo. (Pierre Dominique Testa, lou 30 de jun 2010. )
Cigalo... (Pierre Dominique Testa, lou 3 aout 2015.)
Clàudi Vertut de Carci. (Pierre Dominique Testa, lou 17 de setèmbre 2019)
Clàudi Vertut de Carci. (Pierre Dominique Testa, lou 4.10.2019.)
Climatico ! (Pierre Dominique Testa, lou 5 de janvié 2015. )
Cloroquino ! (Pierre Dominique Testa, lou 10 d’abriéu 2020. Au Professour Didier Raoult. )
Comte d'à rebous. (Pierre Dominique Testa, lou 13 d’avoust 2008.)
Couers e couar... (Pierre Dominique Testa, lou 9.9.2017)
Coulòqui Max Rouquette d'abriéu à Mountpelié. (Pierre Dominique Testa., lou 4.4.2008.)
Coumboscuro deis Arneodo. (Pierre Dominique Testa lou 31.1.1993 .)
Coumo la fum (Martine Gonfalone, 5/12/2007.)
Coumunien ... (Pierre Dominique Testa, lou 20.10.2021.)
Couralo Sant Sebastian d'Alau. (Pierre Dominique Testa, lou 3.1.2009. )
Couralo Sant Sebastien d'Alau. (Pierre Dominique Testa. Lou 25 de febrié 2020)
Cournat...... (Pierre Dominique Testa, Alau lou 10.8.2019. À mèi gèns, moun fraire e ma sorre. )
Covid ! (Pierre Dominique Testa, lou 7 de nouvèmbre 2020. )
Cris Yso ... pèr Pierre DOminique Testa. (Pierre Dominique Testa, lou 26.12.2019. A Cris YSO de la Chourmo dis istòri en Prouvençau. )
Curo-biasso ! (Pierre Dominique Testa, lou 23 de janvié 2024. )
Dai... (Pierre Dominique Testa, lou 22 de mai 2015.)
Dangié dangié ... (Pierre Dominique Testa, lou 18.10.2009. )
Daréire l'ourisount (Péire Roux de Santo Lucìo de Coumboscuro, dins vau Grana, valado prouvençalo d'Itàli. ( Aquesto pouesié fuguè facho pèr un escoulan de la pichoto escolo de mountagno pèr un drole dóu vilajoun entre leis annado 2000 e 2004, recampa dins uno antoulougio es)
Darrié jour... (Pierre Dominique Testa, lou 28.10.2017)
Darrièro nuech. (Pierre Dominique Testa, lou 14 de mai 0h10. )
Dèco d'amour. (Pierre Dominique Testa, lou 22 9 2009.)
Dedicàci de « Fino e Cesar », A Dono Rousèto Bileras, (Pierre Dominique Testa, 25.3.2012. )
Degai. (Pierre Dominique Testa, lou 25.1.2009.)
Degoulòu... (Pierre Dominique Testa, lou 4.12.2019, pèr Santo Barbo.)
Demòni... (Pierre Dominique Testa, lou jour de Pasco 31.3.2013. « Diabolicus…. »)
Demoucrate. (Pierre Dominique Testa, lou 18.1.2020)
Départ de Marie-louise Michel, née à Allauch en 1920. (Pierre Dominique Testa, le 10.8.2008.)
Depremido. (Pierre Dominique Testa, lou 25.10.2010.)
Dernier voyage de Thibault et d'Eliot. (Pierre Dominique Testa. Le 8.11.2009. A mes cousins, les jumeaux Thibault et Eliot Guimbergue-Bagard de Clermont-Ferrand, partis trop tôt pour le Ciel le 4 juillet 2009.)
Désiré SUOU de Villecroso dins Var. (Pierre Dominique Testa, lou 13.10.2009.)
Despartènço de ma grand à 110 an. (Pierre Dominique Testa, lou 28 aout 2017.)
Despartido d’Óulivié Billet. (Pierre Dominique Testa, lou 8 de desembre 2014.)
Diàussi 'n Carèmo. (Pierre Dominique Testa, lou 17 de mars 2022.)
Diéu. (texte de Frère Danick Labinal, franciscain à Brives, traduit par Pierre Dominique Testa, le 29 mars 2012. )
Dins quàuquei jour... (Pierre Dominique Testa, lou 13 d’avoust 2008.)
Divino Pouesié. (Pierre Dominique Testa, lou 22.10.2010. A Jean Claude Foret, autour oucitan e proufessour de literaturo à la facurta Paul Valery de Mountpelié. )
Dono Gorlié de Castèu-goumbert. (Pierre Dominique Testa, lou 6 novembre 2013. A Dono Gorlier, lachièro à Castèu-goumbert.)
Dos ivers. (Poésie envoyée par : mo@, le 6.12.2007. )
Duberturo de la froumajarié en 2022... (Pierre Dominique Testa, lou 21 d'outobre 2022. )
Dùbi... (Pierre Dominique Testa, lou 28 d'abriéu 2015 .)
Eiguiero : à n'uno chatouno d'Eiguiero en guierdoun de soun retra (Baroun Guillibert, lou chapòli di poutoun, dins la revisto " escolo de lar " du 21 décembre 1902)
Ela (Joan-Glaudi Puech, pouèto de Menerbes.)
En Chino 1 (Pierre Dominique Testa, lou 12 de setèmbre 2013.)
En Chino 10 ... (Pierre Dominique Testa, lou 15 juillet 2017.)
En Chino 11. (Pierre Dominique Testa, lou 11.11.2017. )
En Chino 12. (Pierre Dominique Testa, lou 19 de desèmbre 2017…)
En Chino 2 (Pierre Dominique Testa, lou 14 11 2015)
En Chino 3.... (Pierre Dominique Testa, lou 20.12.2015.)
En Chino 4. (Pierre Dominique Testa)
En Chino 5. (Pierre Dominique Testa; lou 8 de jun 2016.)
En Chino 6 (Pierre Dominique Testa, lou 20 d’Outobre 2016.)
En Chino 7. (Pierre Dominique Testa, lou 7 de janvié 2017)
En Chino 8. (Pierre Dominique Testa, lou 4 de febrié 2017.)
En Chino 9 (Pierre Dominique Testa, lou 9 abriéu 2017)
Enchâtrat. (Pierre Dominique Testa lou Dimènche 27 d'Avoust 2006)
Escuso ! (Pierre Dominique Testa, Allauch lou 18 de nouvèmbre 2022. )
Esperanço de Printems. (Pierre Dominique Testa, lou 5.4.2008.)
Espèro de printèms. (Pierre Dominique Testa, lou 17 de mai 2010. )
Espèro d’amour. (Pierre Dominique Testa, lou 13.3.2010.)
Estiéu estoufaire ! (Pierre Dominique Testa, lou 4.9.2019.)
Estraturo ! (Pierre Dominique Testa, lou 06.03.2020.)
F.rançois de Montsabert : départ (Pierre DominiqueTesta, le 22.11.1990.)
Fabienne Girard de St Pierre d'Argençon. (Pierre Dominique Testa, le 27.12.2007 )
Fàci de Bòchi !!!! (Pierre Dominique Testa, lou 11 de nouvèmbre 2020. )
Fai de nèu (Joan Glaudi Puech)
Fauteuil...roulant... (Pierre Dominique Testa le 23 mars 2018.)
Felibre faus (Pierre Dominique Testa, lou 9.2.2008)
Felibrige. (Pierre Dominique Testa. lou 28 de setèmbre 2020.)
Fèsto de la Musico 2010 pèr la Glèiso d'Alau. (Pierre Dominique Testa, lou 8 de mai 2010. )
Fèsto dóu Trabai : lou 1 de Mai !!! (Pierre Dominique Testa, lou 2 de mai 2021.)
Fête des mères (Pierre DominiqueTesta le 3 Juin 1993.)
Feu. (Pierre Dominique Testa le 11.12.2007.)
Fifi et Belé, Rose et Antoinette Mouren, nées en 1893 et 1888, à Marseille sur la Corniche. (Pierre Dominique Testa le 24.12.1987.)
Fin de mai 2011. (Pierre Dominique Testa, lou 30 mai 2011.)
Finimound à ma Fiholo Louise Longeon d'Eyguières. (Pierre Dominique Testa, le 23.12.2007.)
Fouele... (Pierre Dominique Testa, lou 20 febrié 2018. Pèr AD)
Fragileta (Martine Gonfalone)
Franciscan. (Pierre Dominique Testa, lou 20.9.2008)
Fre 2023 .... (Pierre Dominique Testa, lou 8 de febrié 2023.)
Freduro (Pierre Dominique Testa lou 21 de febrié 2015.)
Froumàgi de Barbaraou-Rouet. (Pierre Dominique Testa, lou 2 de desèmbre 2023.)
Froumàgi d'ALLAUCH ... (Pierre Dominique Testa, Rouet en Queyras lou 8.3.2022.)
Frumo.... (Pierre Dominique Testa, lou 1 de setèmbre 2012. )
Fue...... (Pierre Dominique Testa, lou 26 de nouvèmbre 2022.)
Fueièto. (Pierre Dominique Testa, lou 20.01.2020. )
Galòiei Pasco sout COVID ! (Pierre Dominique Testa, lou 4 d'abriéu 2021, Jour dei Pasco. )
Garlaban... (Pierre Dominique Testa, lou 26 d’abriéu 2015.)
Gast ! (Pierre Dominique Testa, lou 16 de Julié 2014. )
Gau de viéure ... (Pierre Dominique Testa, lou 21 de janvié 2023.)
Getset (Pierre Dominique Testa, ALLAUCH lou 27.12.2020 )
Gèu dins Garlaban. (Pierre Dominique Testa, lou 19 desembre 2009, que defouero faguè -7° dins Garlaban. )
Gigant d'aubre.... (Pierre Dominique Testa, Allauch lou 20.5.2023.)
Glàsi d'ivèr ... (Pierre Dominique Testa, lou 27 de febrié 2018. )
Gramaci à l'istourian Reinié Merle. (Pierre Dominique Testa, lou 9.2.2010 A l’istourian Segne Reinié Merle que mi mandè sèis astruch pèr lou trabai de ma tèsi de lengo d’O, que soustenguèri lou 11 desèmbre 2009 à la facurta Paul Valery de Mountpelié sus Désiré Suou de Villecroze dins Var.)
Groussié, groussié ..... (Pierre Dominique Testa, lou 29 mai 2013.)
Homélie en vers du P.Mauvaisin. ( Marseille St Valentin 2011 ) (Père Rémy de Mauvaisin+)
Hommage à René Roig, un ami disparu en avril 2003. (Yves La Macchia)
Hugues Madesclaire : Adiéu . (Pierre Dominique Testa, lou 24.4.2010. En memòri de Hugues Madesclaire trouba lou 21.4.2010 escoutela au siéu dins la clastro de Santo Margarido, parròqui de Marsiho. )
Hymne d'Amour (Pierre Dominique Testa le 5.3.1996 retour de St Véran. )
I a pron (Auban BERTERO)
Incèns... (Pierre Dominique Testa, lou 16 de mai 2015.)
Istòri marsihès ( CIEL d'Oc ) (autour descounoueissu)
Iver 2010. (Pierre Dominique Testa, lou 20.3.2010. )
IVON GAIGNEBET Felibre de Touloun (Pierre Dominique Testa, lou 4 de janvié 2020.)
Jacky Ilouze. (Pierre Dominique Testa, le 15.11.1987)
Jaque Figon (Pierre Dominique Testa le 7.8.1984)
Jaque Miranne E Nanci (Pierre Dominique Testa, le 15.12.1985)
Jas (Pierre Dominique Testa, lou 31.1.2008.)
Jauffre (Joan-Glaudi Puech de Menerbes. )
Je t'aime. (Pierre Dominique Testa, pour mon amour le 6.10.2009.)
Jeanne Négrel d'Allauch : ' iaià ". (Pierre Dominique Testa, le 9 Mai 2008.)
Jubilé de Monsieur Louis Ardisonne. (Pierre DominiqueTesta, le 4.5.1991.)
Jùli Coupier a 100 an ! (Pierre Dominique Testa, lou 19.3.2019, pèr lei cènt an de Segne Jùli Coupier, lexicografe e creaire dou diciounàri Francès-Prouvençau « Lou Coupié » pareissu en 1989.)
Julié matinié... (PierreDominique Testa, lou 6 juillet 2010. )
KTO d'Allauch ! (Pierre Dominique Testa, lou 13.12.2010. A mèis ami KTO qu’an fougna la Messo de Miejo-nue.)
La band' à Sant Ro. (Pierre Dominique Testa, lou 30.10.2010. A Antoine.)
LA BOURGARIE (Henri VALEZ)
La Cabano. (Pierre Dominique Testa, lou 23.8.2014. )
La Cigalo e la Fournigo. ( archiéu CIEL d'Oc. ) (Marius Bourrelly, à Marseille 1872 chez Gueidon. )
La coumunioun di Sant (Frédéric Mistral, Arles Abriéu 1858 )
La daoio. (Pierre Dominique Testa, lou 20 de setèmbre 2009.)
La darrièro Peissounièro dóu viei Marsiho. (Pierre Dominique Testa, lou 9 de mars 2018. )
La dicha de la figuiera. ( N°20 ) (Philippe Gardy, 2002 Trabucaire. )
la fac de letro de Mountpelié (Pierre Dominique Testa lou 20 d'Avoust 2005)
LA FOURNIGO ET LOU GRIET (Marius Decard. )
La fre 2012. (Pierre Dominique Testa, lou 13 de febrié 2012. Uno fre de loup -10 !)
la lèbre d'argent (joan claudi puech)
La Mère Sartòri, dit Magali. (Pierre Dominique Testa, le 4.7.1989,)
La Mort de Tante Augusta. (Pierre Dominique Testa, le 17.1.1987)
La nuèch ( pouesié deis escoulan deis escolo de Coumboscuro ... ) (Liliano Menardo de l'escolo de Coumboscuro en Itàli prouvençalo de la val Grana.)
La pèira d'asard (Jean-Claude Forêt 1990. )
La Rèino Sabo. rouman. ( Archiéu CIEL d'Oc ) (Jóusè BOURRILLY)
LA REVOUIRO DE LA JUSTICI (MARIUS DECARD 1875 ( lengo d'O de Marsiho, grafìo founetico. ))
La source de l'Amitié (25.01.2008) ; en réponse, par courriel, à l'éloge d'un ami sur l'hospitalité de votre humble rimeur... (Yves La Macchia)
La Vièio… (Pierre Dominique Testa, lou 20.1.2011. )
Laid !!! (Pierre Dominique Testa, ALLAUCH lou 3 de desembre 2022.)
Languitudo de la fac de Mountpelié (Pierre Dominique Testa, lou 4 de julié 2010. A touei leis estudaire de la fac de Mountpelié qu’an chausi la lengo d’Oc pèr sèis estùdi en 2010. )
Laus à Roger GENSOLLEN de la Farlède 83. (Pierre Dominique Testa, lou 13 d’abriéu 2009, Laus à Segne Gensollen Presidènt de l’AVEP à la Farlèdo dins Var que mi prestè gentamen soun manuscrich de Désiré Suou 1851.)
Laus au Proufessour RAOULT. (Pierre Dominique Testa, lou 30.03.2020.)
Lavàssi de desembre ... (Pierre Dominique Testa, lou 13.12.2022.)
Le berger. (Pierre Dominique Testa, pour Pierre B le 3 1 2005 )
Le dernier Poilu (Pierre VIRION)
Le Temps du Bonheur (Yves La Macchia)
Le vieux Massot. de St Pierre d'Argençon en 05, né en 1889. (Pierre DominiqueTesta, le 12.7.1987.)
Légende de Saint Christophe. (Pierre Dominique Testa de St Victor, le 1.3.2008, sous la statue de St Christophe dans l’église de la Palud à Marseille.)
Lei 4 Sant de glaço de Prouvenço. (Pierre Dominique Testa lou 21.1.2011.)
Lei beatitudo segound Sant Matiéu Cap 8. (Pierre Dominique Testa, lou 8 aout 2016 à la demande du Vicaire Général le révérend Père Pierre Brunet.)
Lei bourdiho. (Pierre Dominique Testa, lou 30.10.2017. )
Lei Capelan. (Pierre Dominique Testa, lou 11.2.2010. En oumenàgi à touei lei Capelan que m’an abari.)
LÈI DOUEI GOURNAOUX (J.H.D de Marseille. 1844.)
Lei faus bourgès. (Pierre Dominique Testa, lou 27 desembre 2013.)
Lei Garcin de St pierre d'Argençoun (Pierre Dominique Testa , lou 22.112007)
Lei marchand dóu Tèmple. (Pierre Dominique Testa, lou 6 janvié 2023. )
Lei mot groussié !!! (Pierre Dominique Testa, lou 30.5.2013.)
Lei mouart. (Pierre Dominique Testa, lou 2 de nouvèmbre 2014.)
Lei Pèro de Timon-David. (Pierre Dominique Testa, lou 16.3.2010. )
lei pichots conius gris (joan glaudi puech)
LEI PLAINTO DE MISE MARIO ( archiéu CIEL d'Oc ) (BACIGALUPO J. A. Marseille – 1855 Typographie et Lithographie Arnaud et )
Lei viei ... (Pierre Dominique Testa, ALLAUCH lou 10.11.2021.)
Lei " Pelerin d'Oc " de Mountpelié (Pierre DominiqueTesta lou Dissate 30 12 2006, adematin 7H30 à Barbaraou, que Jerèmio Bucchièri e Matiéu touei dous de Mountpelié, escoulaire à "Paul Valery", mi venguèron vèire pèr vesita Marsiho . )
Leis oousseous sount de besti !… ( archiéu CIEL D'Oc ) (ALFRED CHAILAN. ( lengo d'O maritimo de Marsiho ))
leis uelhs verds (joan glaudi puech)
Lèngo d’O. (Pierre Dominique Testa, lou 1.1.2019)
Lengo e tripaio (Pierre Dominique Testa, lou 22.9.2008.)
Léonie Monge, née en 1881 à Allauch , qui me parlait patois. Pour Rosette Monge, sa belle-fille.. (Pierre Dominique Testa le 9 Mai 1986,)
LES GARRABIERS EN FLORS ( archiéu CIEL D'Oc ) (Laurent RUFFIE)
Lettre de Martine Gonfalone à « lexiqueprovencal.com » (Martine Gonfalone de Barjols en 83 et Patrick Simon de Montréal. )
Li Saladello. ( archiéu CIEL d'Oc ) (Mèste Eisseto ( né en 1831 à Manduel ). )
Lilian Olivié bouen anniversàri. (Pierre Dominique Testa, lou 13 juillet 2008. En recouard di douei jour de l’anniversàri de Lilian Olivier de Teulière en Rouërgue, amèu de la Bastido pròchi Vilofranco.)
Lingo de Barrouiho ( pèço de tiatre ) (Pila Louis, Marseille 1911. )
Lino drecho pèr leis eleicien 2020 ! (Pierre Dominique Testa, lou 14.03.2020.)
LO PENHEIRE (Henri Valez)
Lo lume (Joan-Glaudi Puech. )
Lou Calen, Touloun 1908. ( lengo d'O vareso ) (Pèire FONTAN)
Lou Capelan e lou Boui-abaisso... (Pierre Dominique Testa, lou 9 février 2021.)
Lou Clan ! (Pierre Dominique Testa, lou 31.8.2021.)
Lou darrié pelous (Pèire VIRION)
Lou mouart de fam ... (Pierre Dominique Testa, lou 8.1.2021.)
Lou paisan au tiatre. (Fortuné CHAILAN ( Lengo d'O de Marsiho ))
Lou Pastre. (Pierre Dominique Testa lou 24 de decèmbre 2004 , pour Pierre B .)
Lou Rabayaire de Martegalado ( Occitan maritime de Marseille ) (Marius FERAUD )
Lou Roucas. (Pierre Dominique Testa, lou 14 d'outobre 2020.)
Lou Sermou dal curat de Cucugna ( archiéu CIEL d'OC ) (ACHILLE MIR ( Lengo d'O de Carcassouno ) )
Lou tèmple dei Frumo (Pierre Dominique Testa, lou 15.2.2018….apoundesoun sus lou temple dei frumo, vougu pèr moun fiéu dins lou raconte. )
Loueiso Lonjon... (Pierre Dominique Testa, lou 9 juillet 2016. Pèr ma fiholo, Loueiso Lonjon d’Eyguières, Priéuresso de nouesto Rèino d’Arle.)
Louis Ardisonne. (Pierre Dominique Testa le 22 avril 1994 .)
Louise Lonjon d'Eyguières. (Pierre Dominique Testa, lou 4 de janvié 2009. A ma fiholo Louise Lonjon d’Eyguières. )
Louise Michel de Tite-tite. (Pierre Dominique Testa, St Rock lou 26 de Setèmbre de 2003 )
Loup... (Pierre Dominique Testa, lou 1 d'outobre 2020.)
Lous Cants de l'Aubo (ARNAVIELLE Albert - )
Lucas, moun felen. (Pierre Dominique Testa, lou 28 septembre 2018. Pèr la neissènço de moun felèn, Lucas Testa, neissu à Nordendorf Allemagne, le 19 aout 2018. )
Lune d'amour. (Pierre Dominique Testa, le 22.11.2007,)
Lune triste. (Pierre Dominique Testa, le 13.9 .2008.)
Luno. (Pierre Dominique Testa, lou 30 d’avoust 2016.)
Lus (Pierre Dominique Testa, lou 9.2.2019)
L'abat Cifèr ! (Pierre Dominique Testa, lou 11 de setèmbre 2021.)
L'Abat Marcel Petit de Rafèlo lès-Arles. (Pierre Dominique Testa lou 4 d'Avoust 2005 )
L'amandier . (Pierre Dominique Testa, le 26.2.1992.)
L'ami. (Pierre Dominique Testa, lou 28.4.2009.)
L'amourié de Jerome. (Pierre Dominique Testa, lou 21 jun 2021. )
L'ATLANTIDO DE MOSSEN JACINTO VERDAGUER ( REVIRADO EN PROUVENÇAU PER JAN MONNE Majourau dóu Felibrige, Chivalié de l’Ordre Reiau de la Courouno-de-Roumanìo 1888) (Verdaguer. )
l'aucèu lou gaudre e leis estello. (Pierre Dominique Testa lou 11 de Setèmbre de 2003)
L'autbois (joan Glaudi Puech)
L'autbois (seguida) (joan Glaudi Puech)
L'èstre e l'avé ! (Pierre Dominique Testa, lou 30 janvier 2013, pour l’anniversaire de mon épouse.)
L'ome de pas ! (Pierre Dominique Testa, lou 9 de julié 2021.)
L'Or di Cevèno : Cant II Magalouno. (Leoun Teissier. )
L'usino. (Pierre Dominique Testa lou 13.5.2009, le beau jour de ND de Fatima. )
L’abet . (Prosper Estieu, recueil « Las Oras Cantairas », 1931 chez Privat-Didier, Ecrit en graphie classique, dite graphie normalisée, ou graphie occitane.)
L’ase Bortomieu (Joan-Glaudi Puech de Ménerbes.)
L’aveni dóu Moulin d'Auguste Chauvet de Comps sur Artuby (Josette Chauvet du Moulin de Comps sur Artuby. Draguignan pour la chandeleur )
L’embecile ! (Pierre Dominique Testa, lou 14.2.2018.)
M. de CALA : lou COUNSE d'ALAU counfourti. (Pierre Dominique Testa, lou 10.11.2021)
Ma mouart. (Pierre Dominique Testa, lou 23 d'outobre 2021. )
Ma vilo (sistino) (Andriéu Saldinari)
Madalèno de Sant Vitour. (Pierre Dominique Testa, lou 29 de nouvèmbre 2007.)
Mai Mounte vas ? (Pierre Dominique Testa lou 1.9.2008.)
Majourau. (Pierre Dominique Testa lou 18.2.2008.)
Mar. (Joan-Glaudi Puech de Ménerbes.)
Marcel Cazeau de Mouriés, lou baile pastre deis Aupiho. (Pierre Dominique Testa lou 26.3.2008. Pouèmo pèr Segne Marcel Cazeau de Mouriés, lou baile pastre deis Aupiho. )
Margarido 1861. (Marius TRUSSY Paris 1861: Hooumagé ei bravèi gèn de Sorgué, ma vilo natalo et sa lu ! Paris, 19 dé mars 1861.)
Marie-Jeanne Eymery a 99 ans. (Pierre Dominique Testa, le 13 juin 2010, pour les 99 ans de ma tante Marie-Jeanne Eymery, née Aillaud à Allauch en 1911, et qui a sauvé ses amis juifs, la famille Cohen, de la folie meurtrière nazie entre 1942 et 1945 en les cachant dans les combles de l’)
Marijano Fiòli d'Allauch ( 1910-2009 ) (Pierre Dominique Testa, lou 5.11.2009, lou jour de la mouart d’aquesto que m’abariguè emé tant d’amour, Marie-jeanne Limousin, nado Michel en mai 1910, que disian « Tata Fiòli ». )
Marius Servoin (Pierre Dominique Testa, lou 5 julié 2O19, A Marius Servoin. Pouèto deis Pais d’O.)
Marseille (Saint Martin Clément)
Marsiho la bello.... (Pierre Dominique Testa, lou 6 novembre 2021.)
Mas dei Courbet, à Boulèno. (Pierre Dominique Testa, lou 29.3.2008.)
Masquèto. (Pierre Dominique Testa, lou 8.1.2011. )
Mastramale. (Joan-Glaudi Puech de Menerbes.)
Mau-couar. (Pierre Dominique Testa, le 3.9.2009.)
Mei cinquant 'an !!! (Pierre Dominique Testa lou dimar 22 de setèmbre, après la repeticien qu’avèn agu dins la Glèiso d’Alau. )
Mèi felen... (Pierre Dominique Testa, lou 27.7.2021 Pèr mèi felèn Lucas e Liso Testa.)
Mèis 60 an !!! (Pierre Dominique Testa, lou 21 septembre 2019. Mèi Seissant’ an. )
Mentino ........... Pouèmo prouvençau en douge cant, à Marsiho 1907 (Jan Monné )
Mès de Marìo, A Sebastien mon fils. (Pierre Dominique Testa, le 13.5.1987.)
Mes frères étoillés. (Pierre Dominique Testa le 14 3 2006.)
Messa en Lenga d’Òc 1972 ( grafia classica ) (L'Eglise)
Messe de Minuit 1985 à Allauch. (Pierre Dominique Testa, le 23.12.1985. )
Messo de Miejo-nuech 2008 à Allauch. (Pierre Dominique Testa, lou 23 de desembre 2008. )
Mèstre de la Naturo. (PierreDominique Testa, lou 6 juillet 2010. )
Migraire...d'Eritrio... (Pierre Dominique Testa, lou 14.6 2015.)
Migrant. (Pierre Dominique Testa, lou 4 de novembre 2016.)
Minoutòri.... (Pierre Dominique Testa, lou 4 de desembre 2015. )
Misèri (Pierre Dominique Testa, lou Dimenche 27.1.2008.)
MISSAU E RITUAU EN LENGO NOSTRO (L'Eglise)
Mon épouse bien-aimée. (Pierre Dominique Testa, le 27.12.1988.)
Mont Viso. Chapelle de Clausis à St Véran en 05. (Pierre Dominique Testa, le lundi soir 29 Août 1994.)
Mouart de Jùli Coupier à 101 an. (Pierre Dominique Testa lou 1.12.2020, lou jour de la mouart de Jùli Coupier, creaire dóu diciounàri Français-Provençal, estampa en 1995.)
Mouart dei pastre.... (Pierre Dominique Testa, lou 2 novembre 2017. )
Mouart d'Alau prouvençau. (Pierre Dominique Testa, lou 28.12.2021.)
Mouart. (Pierre Dominique Testa, lou 20 de janvié 2009.)
Mouart. (Pierre Dominique Testa, lou 6 d’abriéu 2019, pèr Myriam Massabuou Segondé.)
Mouié.... (Pierre Dominique Testa, lou 5 d’avoust 2015.)
Moun amigo la Mouart. (Pierre Dominique Testa, lou 11.9.2010. )
Moun fraire Jorgi... (Pierre Dominique Testa, lou 29 de desembre 2016 )
Mounastèri... (Pierre Dominique Testa, lou 13 de juin 2015.)
Muertre d'enfant eis Americo. (Pierre Dominique Testa, lou 16.12.2012, après lou fusihamen bestiassas de mai de 20 enfantoun e de sèis istitutour en Americo. )
ND du Castèu, d'Alau. (Pierre Dominique Testa, à moun frère George Testa, lou 7.9.2008)
Nèblo (Martino Gonfalone, lou 8 de decèmbre 2007)
Neissenço de Clemenço Zaccheo. 1982. (Pierre Dominique Testa, lou 1.6.1982 . )
Neissènço de moun fiéu. (Pierre Dominique Testa, lou 1 de Jun 2011, Neissènço de moun fiéu Sébastian lou 1.6.1982. )
Nèu à Allauch dins Garlaban. (Pierre Dominique Testa, lou 9.1.2009. A Sebastien mon fils. )
Notre Dame...de la Gàrdi.... (J.B GARNIER (Marsiho, 1883))
Nouesto Damo dou Castèu d'Alau. (Pierre Dominique Testa, lou 10.9.2010, Preguièro à Nouesto Damo dóu Castèu d’Alau. )
Nouesto Damo dóu Rousàri (Pierre Dominique Testa, lou 15 d’avoust 2010.)
Nouvè 2009 à Alau. (Pierre Dominique Testa, lou 26.12.2009. La pluèio de brefounié calè just pèr Descento e pèr la durado de la Messo de Miejo-nuech … ! )
Nouvé 2010 à Alau. (Pierre Dominique Testa, lou 24.12. 2010.)
Nouvé 2013. (Pierre Dominique Testa, lou 11 de desembre 2013.)
Nouvè 2016 dins Alau.... (Pierre Dominique Testa, lou 24 de désembre 2016.)
Nouvé de la Chourmo dis istòri en Prouvençau. (Pierre Dominique Testa, lou 24 desembre 2019.)
Nouvé de l'Estello....d'Alau.... (Pierre Dominique Testa, lou 23.12.2022)
Nouvé dei Clerjoun 2017 (Pierre Dominique Testa, lou 21 de desèmbre 2017…)
Nouvé dei gatamiaulo ... (Pierre Dominique Testa, lou 16 de desèmbre 2023.)
Nouvé dei Ripoux ! (Pierre Dominique Testa, lou 16.12.2022. )
Nouvé dóu Covid ! (Pierre Dominique Testa, lou 20.12.2020.)
Nouvé dóu curat. (Pierre Dominique Testa, lou 21.12.2021.)
Nouvé dóu Roudelet de Castèu Goumbert. (Pierre Dominique Testa, lou 19 de desembre 2021.)
Nouvé dóu Virus ! (Pierre Dominique Testa, Allauch lou 24 décembre 2020.)
Nouvé d'Alau. (Pierre Dominique Testa, lou 26 de desembre 2018.)
Nouvè d’encuei. (Pierre Dominique Testa, lou 12.12.2019)
Nouvé Nouvé 2007. (Pierre Dominique Testa lou 21 décembre 2007.)
Nouvèmbre 2023. (Pierre Dominique Testa, lou 8 de nouvèmbre 2023.)
Nouvèmbre... (Pierre Dominique Testa, lou 5 de Nouvèmbre de 2019.)
O Divin Creaire (inconnu)
Obro de Batiste ARTOU (Modeste Touar) archiéu dou CIEL d’Oc – Mai 2006 (BAtisto ARTOU ( Modeste TOUAR ) )
Obro Prouvençalo de Clouvis Hugues ( 1851-1907 ) (Clouvis Hugues )
Octave... (Pierre Dominique Testa, lou 4 de setèmbre 2022. )
Ode à Claire (Yves La Macchia)
Odieux odieux ! (Pierre Dominique Testa le 23.9.2008.)
Odo à Mirabèu ( archiéu CIEL d'Oc ) (F. Martelly : )
Ooo Tu... (Pierre Dominique Testa, lou 19 de juin 2017. )
Ounour à la Fino e à Cesar. (Pierre Dominique Testa lou 12 de nouvembre 2007.)
Ouro...l'Ouro que tugo... (Pierre Dominique Testa, lou 25 de julié 2015.)
Ourtanso. (Pierre Dominique Testa, lou 3 de mai 2015.)
Oustau d'Alau...à Marie-thérèse Guien. (Pierre Dominique Testa, lou 11 mars 2015.)
Paire Nouvè.... (Pierre Dominique Testa, lou 20.11.2019)
Pantai de Coulombino (Martine Gonfalone, 26 février 2008)
Pantai d’ivèr. (Pierre Dominique Testa, lou 10.2.2018.)
Pantai.... (Pierre Dominique Testa lou 6 de febrié 2015.)
Papiste ! (Pierre Dominique Testa lou 29.02.2020.)
Papo Clemènt V (Clovis Hugues. )
Paradis. (Pierre Dominique Testa lou 29.12.2007. Pèr lei parrouquian de la Trinita, carrièro de la Palud à Marseille, enciano abadié dei Trinitàri. )
Pas grand Chose. (Pierre Dominique Testa, matin du 15.9.2008)
Pasco 2017.... (Pierre Dominique Testa, lou 16 d’abriéu 2017, Sant jour de PASCO.)
Pasco e la Vièio ! (Pierre Dominique Testa, lou 9 d'abriéu 2022. Pasco 2022.)
Pasco... (Pierre Dominique Testa, lou 5 avril 2015.)
Passaroto.... (Pierre Dominique Testa, lou 22 de julié 2021.)
Passion. (Pierre Domonique Testa, le 31.3.1990.)
Pastre à Barbaraou... (Pierre Dominique Testa, lou 29 11 2012.)
Pastriho à Barbaraou... (Pierre Dominique Testa, lou 11 de janvié 2014.)
Paul Caire d'Eyguièro festèjo sèi 80 an. (Pierre Dominique Testa lou 3 de julié 2010. Pèr lei 80 de Paul Caire d’Eyguièro. )
Pecaire... (Pierre Dominique Testa lou 10 de janvié 2015.)
Peço d’artifìci (Martine Gonfalone)
Pèr Alìci Zachéo (Pierre Dominique Testa le 13.5.1985)
Pèr Pèire Raimoundo d’Allauch né en 1914, qu’a mantengu 80 an de tèms la Prouvenço drecho e fiero de sa culturo e de sa lengo. (Pierre Dominique Testa, lou 15 juillet 2008. )
Perfach... (Pierre Dominique Testa, lou 21.11.2018)
Philippe Martel (Pierre Dominique Testa, lou 29 de setèmbre 2016.)
Pierre Bello, troubaire marsihès 1853. (Pierre Bellot, 1853.)
Pierre Pessemesse... (Pierre Dominique Testa, lou 11 desembre 2018)
Pinte li coulour de ma vilo (Andriéu Saldinari)
Plóu ... e plóu ... (Pierre Dominique Testa, lou 10 février 2024.)
Pluèio ... countùni ... (Pierre Dominique Testa, lou 9 de mars 2024.)
Pluèio dins Garlaban. (Pierre Dominique Testa, lou 8 d’outobre 2008.)
Pluèio novo... (Pierre Dominique Testa, lou 1 avril 2017.)
Pluèio... (Pierre Dominique Testa, lou 24 jun 2015. Pèr lou jour de Sant Jan.)
Poème pour Anne-Marie Conscience Berne de Plan de Cuques. (Pierre Dominique Testa le 6.4.1990.)
Pouesié de Jousé Diouloufet 1771-1840. (Diouloufet.)
Pour ma Mère. (Pierre DominiqueTesta, le 29.5.1987)
Pour Marie-Paule, Nicolas et Aurélie, ma sœur, neveu et nièce. (Pierre Dominique Testa, le 7.12.1991.)
Pour "la quarantaine" d'une Amie (Yves La Macchia)
Preguièro à Sant Jóusé, (Pierre Dominique Testa, lou 16 avril 2017.)
Prière à Marie. (Pierre Dominique Testa, le 16.7.1991.)
Prière du matin . (Pierre Dominique Testa, Montpellier le 20 1 2004,.)
Prière du soir. (Pierre Dominique Testa le 3.3.2005)
Prière Scout - Preguiero Escout. (Chantée par le groupe Scout d’Europe de l’Abbaye de Saint Victor le 11 Novembre à 9H )
Primo... (Pierre Dominique Testa, lou 1 4 2015.)
Printemps ... A ma maire . (Pierre DominiqueTesta, le 10.3.1985.)
Printèms 2008. (Pierre Dominique Testa, lou 30.3.2008.)
Printems à Alau. (Pierre Dominique Testa, lou 5.4.2008.)
Pròche la Bocariá ( Barcelona ) (Joan-Glaudi Puech de Ménerbes.)
Protopoèmes. (Alban Bertero.)
Prouvèrbi pèr Sebastien, moun fiéu. (Pierre DOminique Testa lou 14.2.1989)
proverbe tibétain en patois alpin (sur un châlet près de Réallon (05))
Quand reviendras-tu ? (Pierre Dominique Testa le 12 1 2006 .)
Rampau 2008. (Pierre Dominique Testa, lou 25.3.2008. )
Rasclèto ! (Pierre Dominique Testa, lou 20 de desèmbre 2023. )
Rassa Rasseje : Aurillac 1978. (Pierre Miremont d'Aurillac. )
Recouard de moun ami. (Pierre Dominique Testa, lou 29.1.2019.)
Reflets. (Pierre Dominique Testa, le 5.3.1996 à St Véran.)
Rèino Naïs. (Pierre Dominique Testa, lou 24 de janvié 2020.)
Retour de ski. (Pierre Dominique Testa le 8.2.2011. Retour de Ski.)
Rêve triste pour Jacky (Pierre Dominique Testa le 5.5.1988.)
Rois Mages. (Pierre Dominique Testa, le 1 décembre 2007.)
ROUET en Queyras.... (Pierre Dominique Testa, ROUET lou 23 d'avoust 2022.)
Roussignóu... (Pierre Dominique Testa, lou 10 de mai 2015. )
Route vers ND de Fatima. (Pierre Dominique Testa le .5.1994)
Routo .... (Pierre Dominique Testa, lou 10 de mars 2023. )
Sa Voix. (Pierre Dominique Testa le 24.6.1986)
Sacha Barra, neissènço d'un cousin miéu à Barjòu. (Pierre Testa, lou 25.1.2010. Pèr Sacha Barra de Barjòu, un nouvèu pichoun cepoun pèr nouesto famiho.)
Sago.... (Pierre Dominique Testa lou 18 febrié 2023.)
Salutation au jeune poète François-Xavier Rigaud. (Pierre Dominique Testa, le 27.1.2010. François-Xavier Rigaud d'Allauch m’a offert et dédicacé son premier recueil de poésies. )
Sant Jan à Allauch... (Pierre Dominique Testa, lou bèu jour de Sant Jan 2015, 24 de jun.)
Sant Medard...e... Sant Barnabèu ! (Pierre Dominique Testa, lou 8 de jun 2015.)
Sant Pastre en français de frédéric Mistral. (Pierre DominiqueTesta le 3 Juillet 2003, Texte de F. Mistral, traduit et arrangé.)
Santo Barbo. (Pierre Dominique Testa, lou 7 desèmbre 2019.)
Santo Luço....lei jour crèisson d'un saut d'uno puço... (Pierre Dominique Testa, pèr Santo Luço lou 13 de desèmbre 2020. A Jérome Merlo. )
Santo Presènci. (Pierre Dominique Testa, lou 28.9.2009.)
Sant' Èuròpi...pregas pèr iéu ! (Pierre Dominique Testa lou 29.10.2017.)
Sapiènci (Martine Gonfalone, 27 février 2008)
Sasons (Joan-glaudi Puech de Ménerbes. )
Sebastian e Laurie. (Pierre Dominique Testa, lou 30.12.2010. A moun fiéu Sebastian neissu en 1982, à sa nouvièto Laurie, que soun eisila pèr soun trabai dins leis uba de la Chino desempuei doues annado.)
Secaresso de 2016. (Pierre Dominique Testa, lou 3 de julié 2016.)
Secarèsso de printèms. (Pierre Dominique Testa, lou 7 mai 2011. )
Secaresso... (Pierre Dominique Testa, lou 11 d’avoust 2015. )
Segne Martel e lei Felibre. (Pierre Dominique Testa, lou 26.8.2010. En gramacimen dóu mandadis de Philippe Martel, moun direitour de tèsi, que mi pourgè soun libras sus lei Felibre en aquesto fin d’avoust 2010.)
Seminariste. (Pierre Dominique Testa, lou 13 desembre 2019. Pèr Damian, Seminariste.)
Sentido Santo. (Pierre Dominique Testa, lou 21 de nouvèmbre 2009.)
Sìes Tu, de ROUSARI DE PASSIOUN de Coumboscuro (Sergio Arneodo, de Sancto Lucio de Coumboscuro, Itàli Prouvençalo 2000. )
Siéu MARSIHES ! (Pierre Dominique Testa, 9.4.2021.)
Silènci... (Pierre Dominique Testa, lou 14.3.2015.)
Sivan, mèstre d'estello. (Pierre Dominnique Testa le 22.12.2007.)
Solitude à Hyères. (Pierre Dominique Testa, le 2.5.2002)
Solitude. (Pierre Dominique Teste, à Allauch le 31.7.2010. )
Soubeirano. (Pierre Dominique Testa, lou 2 d'outobre 2020.)
Soulèso pèr Candelouso. (Pierre Dominique Testa, lou 2.2.2015 jour de Candelouso.)
Soun vouiàgi. (Pierre Dominique Testa à Barbaraou lou 16 12 2006 .)
Sounado... (Pierre Dominique Testa, lou 10 d’abriéu de 2015. )
Souvet galoi pèr Nouve 2013. (Pierre Dominique Testa, lou 24 de desembre 2013.)
St Valentin 2011-1981. (Pierre Dominique Testa, le 14.2.2011. A mon amour d’épouse pour nos 30 ans de mariage. )
Subre la mòrt de Frederic Mistral. (Prosper Estieu 1914. Recueil « Las Oras cantairas », 1931 chez Privat-Didier.)
Tabernacle. (Pierre Dominique Testa, lou 2 de mars 2019 Pèr noueste pèro curat, Guihaume Lepoutre.)
Tambourinaire. (Pierre Dominique Testa lou 24 de Decèmbre 2005 .)
Tanto Chailano, née à Allauch en 1889. (Pierre Dominique Testa lou 16.12.2007.)
Té tu Té iéu. ( archiéu C.I.E.L. D'Oc ) (Robèrt Lafont)
Terro maire. (Martine Gonfalone, le 14.11.2007. )
Testard ! (Pierre Dominique Testa, 19 mai 2022.)
Toi... (Pierre Dominique Testa le 9.9.2010.)
Tota la sabla de la mar. ( p 11 ) (Max Rouquette, Montpellier)
Tour de Franço 2015....à Gap... (Pierre Dominique Testa, lou 21 de juilié 2015. )
Toussant 2018. (Pierre Dominique Testa, lou 1.1 1.2018)
Trapadello. (Pierre Dominique Testa, lou 27 de nouvèmbre 2021.)
Tren à Sant Carle. (Pierre Dominique Testa le 1.10.2009.)
Tres aucèu. (Pierre Dominique Testa le 16 12 2006 à Barbaraou . )
TRÒCES CAUSITS (LA FARA-ALÈS ( lengo d'O dei Cevèno ) )
Un Loupin... de A.L Granier 1855. (A.L.Granier. 1855. Marseille)
Un ventàs. (Joan-Glaudi Puech de Ménerbes.)
Unique. (Pierre Dominique Testa le 9.9.2010.)
Uno flour vèn d'espeli (Pierre Dominique Testa du 1.6.1982)
Vaco....emé Pierre Dominique Testa (Pierre Dominique Testa, lou 21 septembre 2018, lou jour de mes 59 ans. Pèr SEGNE FRANCES-MIQUEU LAMBERT, deputa dei Bouco de Rose que nous a ajuda à tourna durbi nouesto fermo, aqui à Allauch, camin de Barbaraou. )
Varbau. (Pierre Dominique Testa, lou 13.11.2008 en remembre d’un varbau !)
Vengènci ! (Pierre Dominique Testa, lou 5.12.2017)
VERITABLES SOOUCISSOTS D’ARLE (Baptistin ESTAY Marseille, le 16 janvier 1852.)
Vierge du Manteau. (Pierre Dominique Testa, Allauch le 24.12.2006 à 19h20.)
Virusse (Pierre Dominique Testa, lou 19 de mars 2020)
Visiteur. (Pierre Dominique Testa le 24 MAI 2005 )
Voix (Pierre Dominique Testa . Le 21. 1 2007.)
Vóucan d'Islando. (Pierre Dominique Testa, lou 17 de mai 2010. )
Voues e Crous (Pierre Dominique Testa, lou 17.10.2008, )
Voues. (Pierre Dominique Testa, le 5.3.2007.)
Vounvre Sant. (Pierre Dominique Testa, lou 17.11.2011. Pèr Bernat e Angèlo Perronne dou Lougis Nòu à Allauch. )
VOYAGE DU PATRON SEOUCLET A PARIS ( 1861 ) (Edouard BOUGRAIN, de Barjols. Brignoles – 1861 Imprimerie de Perreymond-Dufort et Vian)
Voyage en train entre Aachen et Bruxelles . (Pierre Dominique Testa, le 11.9.1989.)
voyage en voilier à Porquerolles. (Pierre DominiqueTesta lou 15 Juillet 1987 )
Vut 2013. (Pierre Dominique Testa lou 1 janvié de 2013.)
Vut de bouen' annado 2017. (Pierre Dominique Testa, lou 1 de janvier 2017.)
Vut pèr 2015. (Pierre Dominique Testa, lou 1 de janvié 2015.)
Vut pèr 2023... (Pierre Dominique Testa, lou 1 de janvié 2023.)
Vut pèr l'an nouvèu 2018... (Pierre Dominique Testa, lou 1 de janvié 2018 Vut pèr 2018.)
" Mystère des Saints Innocents " (Pierre Dominique Testa le 11 1 2006 .)

Chaque visiteur peut nous envoyer un texte de sa composition, quelque soit le dialecte, quelle que soit la forme poétique, le registre, et la graphie. Il lui suffira de le saisir ci-dessous.

Nous nous réservons le droit de ne pas mettre en ligne tout texte trop long, ainsi que tout texte hors des limites de la décence ouverte au public.

titre
texte
auteur
e.mail
1 + 1 ?