À la retirado sian rèn :
Rèn qu'uno pòusso dins lou vènt.
Sian clavela sus d'uno crous ;
E sus d'un baus escalabrous
Sian butassa pèr d'auturous,
Pèr qùntei sian que de retrous,
D'escoubiho, de tiro-vènt,
Dei rababèu jamai countènt !
Es puei Nouvè pèr lei vau-rèn,
Pèr nàutrei que valèn pu rèn !
E dins quàuqueis istitucien,
Ti gàrdon souto coundicien
Que d'aro-en-lai fàgues motus,
E que sèmpre rèstes chutus !
Pèr malur aguèsses lou tus,
Ti trarien lèu en qu'un cabus
Dins un aven 'mé l'ahicien
Qu'an pèr nouesto generacien !
Es puei Nouvè pèr lei vau-rèn,
Pèr nàutrei que valèn pu rèn !
E sian noumbrous long dei paret,
Á si rescoundre, dins d'endré
Sèns ges de lume, dins d'oumbrun,
Car sian devengu dei brisun,
Dei brenigo, dei retrun
Que dins sa vido, pu degun
Vóu dins sa giro, soun pradet :
Quouro sian viei, sian tout soulet !
Es puei Nouvè pèr lei vau-rèn,
Pèr nàutrei que valèn pu rèn !
Fau desaparèisse de tout !
Faire lou vueje subretout.
Èstre tau coumo lei móutoun
Beissa la tèst' , e d'à pautoun,
Tesa cap-bas bèn lou mentoun
Pèr miés camina d'à tastoun,
Pèr èstre rèn, e de pertout,
Passa pèr ue subre-que-tout.
Es puei Nouvè pèr lei vau-rèn,
Pèr nàutrei que valèn pu rèn !
Radas lou Bisbo de Touloun,
Que dins Var, à bric e valoun
Ourdounavo, sant, dei jouvènt
Pèr pougnado, e qu'à cha cènt,
Vougnu, devenien dei servènt
De la Glèiso, qu'en aub' en rèng,
Dins la Catedral' à mouloun,
S'oufrissien de rebaloun.
Es puei Nouvè pèr lei vau-rèn,
Pèr nàutrei que valèn pu rèn !
L'Avèsque Rey, un Sant vivènt,
Fè d'encious : malespravènt
Que dins soun iro, envejous,
Traguèron sa ràbi d'afous
Enjusqu'à Roumo qu'es l'adous
De noueste mounde, e bregous,
'Mé sèi fustigo, faus sabènt,
Maneflejèron 'mé talènt !
Es puei Nouvè pèr lei vau-rèn,
Pèr nàutrei que valèn pu rèn !
Paur' ome, ome d'eicecien,
Qu'an treina en difamacien.
Éu que dins soun despartamen
Assempravo ausadamen
Chascun 'mé soun aclinamen,
E qu'emé proun d'avisamen,
Leis abrassav' em' atencien,
Li largant sa benesicien.
Es puei Nouvè pèr lei vau-rèn,
Pèr nàutrei que valèn pu rèn !
Pamèns, fuguè mes sus la crous,
Clavela pèr dei jalous,
Que dins la Glèiso soun noumbrous,
Parié qu'en lue, tant asirous,
E tant afri que soun fielous,
De rauba d'un èr sóuprous
Lei bouénei plaço, qu'es clèirous :
Ooouu lei bourdiho sourneirous !
Es puei Nouvè pèr lei vau-rèn
Pèr nàutrei que valèn pu rèn.
Lou sant Avèsque fè soun chut,
Car sabié tout de l'èr pounchu
De sèi vesin qu'à courre proumpt
Maneflejant, sèis ue redoun,
Lou trepejàvon d'escoundoun ;
Pamèns, de pèno n'aguènt proun,
Si leissè traupi, embegu
Pèr Diéu que l'avié vougnegu.
Es puei Nouvè pèr lei vau-rèn
Pèr nàutrei que valèn pu rèn.
Et sian noumbrous dins 'queste cas !
Qu'en luego de douna la pas,
Mèton la guerro, lou mespres,
Tout acò sai pèr d'interes,
Doumàci soun aule, coubes,
E soun couar bate de traves.
Ai counoueissu sèi branlabas
Qu'en Alau fèron soutaras.
Es puei Nouvè pèr lei vau-rèn
Pèr nàutrei que valèn pu rèn.
Ai chabi puei, vaco, vedèu,
E mèi galino, moun cadèu.
L'a pu pas rèn dins lou valoun ;
E quouro tras lei faveloun,
M'en vau ploura de rebaloun,
Cridant ma pèno à mouceloun,
Es puei souvènt qu'à un broundèu
Mi penjariéu em' un courdèu.
Es puei Nouvè pèr lei vau-rèn
Pèr nàutrei que valèn pu rèn.
Mai regachant dins lou cèu blu
Touei leis aucèu crida « … behu … »,
Recounouèissi que dins lei niéu
Mounte voulèjon defourniéu
D'un biais eitant espountaniéu,
Fan dins moun couar malancouniéu,
Un fue de joio benvengu
Que m'èr' aièr descouneigu.
Es puei Nouvè pèr lei vau-rèn
Pèr nàutrei que valèn pu rèn.
Coumo tóutei que sian pu rèn,
Avèn leissa ço qu'es soubren
Dins lei garrouio, lei chaplachòu
Que n' an manda lei bravachòu,
Pèr sèire miés soun plumachòu,
E regna, semenant la pòu.
Aro sian libre, sènso fren.
Sian pu remous, sian pu enfren.
Es puei Nouvè pèr lei vau-rèn
Pèr nàutrei que valèn pu rèn.
|